Actualment fullejant category

General

Chacón: entre la valentia i l’ambició

Quan hom agafa responsabilitats públiques, sempre hauria d’examinar si l’acceptació de les mateixes és mogut per interessos personals o pesen sobretot les conviccions ideològiques. Quan un és conscient que la seva salut és problemàtica aquesta reflexió encara hauria de fer-se més constant. I no diguem si la vida d’altri depèn de les decisions que un prengui. Ve a tomb per la meva sorpresa pel munt d’elogis que ha rebut la vida de Carme Chacón, alguns motivats per un sincer sentiment de proximitat i simpatia. D’altres de més interessats, on la sonoritat de la sinceritat no ha ressonat pas massa alt. Però tota desaparició sobtada hauria de ser sempre una bona ocasió per reflexionar sobre la vida i la mort.

He sentit algun comentarista dir que la mort ningú la té present. I per què no? Qui ho afirma generalitza en el tothom la seva poca capacitat de reflexió. La responsabilitat davant la vida hauria de ser exactament la mateixa com davant de la mort. No hi ha una sense l’altra. Ningú en queda exclòs. Són les dues cares de la mateixa moneda. La majoria dels panegírics que se li fan en aquests moments destaquen el qualificatiu de “valenta”, moguda per una actitud de rebel·lia inconscient davant el que la vida li pugui regalar o treure. S’entén molt bé la rebel·lia als 16 anys, però més enllà dels 30? Si tenia una malaltia greu congènita, el desoir les recomanacions mèdiques, era mogut per rebel·lió davant la vida, o una fugida del ser responsable?

Em fa reflexionar sobre les motivacions que van portar la Carme Chacón a voler tenir una carrera política, si eren mogudes més per l’ambició i com a repte personal que no pas una convicció ferma de servei als demés. Acceptar un càrrec com el Ministeri de Defensa, sabent-se malalt, on les teves decisions afecten directament la vida d’altres persones, és valentia o irresponsabilitat? Viatjar embarassada a l’Afganistan, sabent que no podia fer esforços, la motiva el sentit del deure o voler demostrar què?

Una actitud de no voler conformar-se amb el seu estat de salut, de lluitar per superar-ho pot ser encomiable. O no ho és tant quan la vida d’un fill depèn exclusivament de tu. Alguns pensen que va fer el correcte, d’altres pensem que abans que l’ambició personal d’una carrera política primer són les persones. Sempre les persones, abans que res. La mort sobtada de Chacón s’ha degut més a l’acumulació de tensió constant de l’activitat política o al decurs natural d’una malaltia que li ha impedit arribar als 47 anys? Ha valgut tant la pena per deixar sense mare a un infant que comença a entendre la vida? Són preguntes que només la seva ànima, des d’una altra dimensió podrà contestar. No podem més que respectar les seves decisions, però el record per qui la trobarà a faltar quan més la necessita, o sigui el seu fill de 7 anys, a qui estic segur que tant li feia la carrera política de sa mare, no ens hauria de fer oblidar la nostra obligació de reflexionar entorn la responsabilitat de cadascú davant la vida i davant la mort.

Quan hom agafa responsabilitats públiques, sempre hauria d’examinar si l’acceptació de les mateixes és mogut per interessos personals o
Llegir més

Corruptòpolis

En un estat real i establert de fa segles, es poden edificar construccions mentals i materials que en si mateixes poden constituir una altra mena d’estat, és a dir, un estat dintre un altre e…

Origen: Corruptòpolis

En un estat real i establert de fa segles, es poden edificar construccions mentals i materials que en si
Llegir més

Cas Palau: el mentider, el “bombero” i la nena

Si no fos pel fàstic que ens transmet a la ciutadania, aquesta mena de novel·la de lladres i serenos sembla més producte d’un vodevil que d’un sistema democràtic. La única conclusió pos…

Origen: Cas Palau: el mentider, el “bombero” i la nena

Si no fos pel fàstic que ens transmet a la ciutadania, aquesta mena de novel·la de lladres i serenos
Llegir més

Humor setmanal: Catalunya irreal

Arrimadas pensa directament en unes eleccions autonòmiques i s’imagina una possible coalició per un govern unionista de C’s-PSC-PP. A banda que és una hipòtesi no sustentada en cap fet …

Origen: Humor setmanal: Catalunya irreal

Arrimadas pensa directament en unes eleccions autonòmiques i s’imagina una possible coalició per un govern unionista de C’s-PSC-PP. A
Llegir més