"És difícil escollir !"
“És
difícil escollir” és la frase que més he
sentit quan demanava a algú “Què en penses d’aquest
projecte de constitució €uropea ?”. I és que
no és cap mentida …. escollir només és
fàcil per 3 menes de persones :…
"És difícil escollir !"
“És
difícil escollir” és la frase que més he
sentit quan demanava a algú “Què en penses d’aquest
projecte de constitució €uropea ?”. I és que
no és cap mentida …. escollir només és
fàcil per 3 menes de persones :
* les que no hi veuen cap
interès (sigui per ignorància total de la potència
que representa -i potser encara més en el futur- aquest poder,
sigui perquè “no hi pintem rés, i tan se’n foten,
faran el que voldran com sempre”);
* les que ja tenen opinió feta, sent ciutadan(e)s militants; i
* les/els qui pensen que mai aconseguiran decidir-se, per qualsevol raó sigui.
Passat
aquest casos “extrems” posarem doncs per suposat que
l’assumpte no et desinteressa, i fins el trobes important; no tens
opinió en ferm; i a més a més creus que seria bo
tenir una opinió i, per què no aquesta vegada, anar a
votar…
Com decidir-te ???
Mirant la
“télé”, escoltant ràdios o llegint
diaris… molt aviat et semblarà clar que les opinions en pro i
en contra són nombroses i, pitjor encara, fins entre les
persones l’opinió de les quals generalment aprecies. Ni et pots
fiar als clàssics dreta/esquerra o estatals/nacionals !!! Com
fer-ho ?
Primer de tot podries pensar llegir el text (en una
altra llengua, ja que no en tenim cap traducció en llengua
nostra, ni oficiosa ni – somniem – oficial a l’hora on
escric aquestes ratlles (inici d’octubre 2004)… El text oficial fa
unes 320 pàgines, i és de lectura… com dir… pesant
!!! Un consell amistós : abandonis la idea ! Tanmateix
t’aconsello trobar un lloc web que en proporcioni una versió
completa i recent en una llengua que entenguis. Primer perquè
t’hi podràs referir en cas de dubtes, escoltant el que diu un
tal i opina tal altre, i sobretot perquè el que s’ha comentat
fins ara, i potser has sentit ja, no concerneix la versió
“actual”, “definitivament consensuada” (16-17
de juny 2004).
Et proposo contestar a unes preguntes, que vaig
primer fer-me a mi mateix per intentar avançar cap a la resposta
personal ….
Potser pensaràs “faig dues columnes;
una pels punts positius i altres pels que no m’agraden”… Bona
idea… però després què fas ? Comptes quants n’hi
ha a favor i quants en contra i, així de fàcil, ho tens
decidit ? Suposo que com jo diràs que “no ! … tinc
prioritats” i “aquest esquema em permetrà fer un
balanç, no fàcil però sí amb més
facilitat”. I aquí ho has encertat !
Però no
pensis que ara t’ajudaré guiant-te pas a pas per que escolleixis
exactament com jo tot i deixant-te pensar que TU has escollit !
NO…
seria massa, molt, llarg i els arguments ja els pots trobar aquí
i a molts altres llocs. Només t’ajudaré, espero, amb dues
o tres preguntes :
Hi han arguments que pots considerar com prioritaris ? Coses imprescindibles; … que no pots acceptar ?
Aquí
tens un punt bàsic. De la mateixa manera que has vist que els
arguments en pro en contra són nombrosos i de la mateixa manera
que, ailàs, has deduït que no podies acontentar-te fer de
senzilla calculadora sumant i tenint un resultat… si aconsegueixes
contestar a aquestes dues preguntes i dir quines són les
prioritats que sobrepassen les moltes altres ho tens guanyat !
Per
no deixar-te en aquest punt interrogatiu t’ajudaré una mica
explicant-te en dues o tres frases només perquè el
“NO” va ser la meua opció definitiva; després
de fer -de debó- tot el recorregut teu : És clar que si
ets un senzill assalariat, botiguer, artesà; agricultor,
pescador… les raons “politicoeconomiques” pel no ja deuen
ser molt presents… però què afegir ?
Doncs jo he
afegit que si hom no et reconeix tens una raó més, si
tampoc no vol reconèixer la llengua (amenaçada de
desaparèixer si no fem res o acceptem Què no sigui en
aquestes macroestructures), n’és una altra. Si, a més a
més, saps prou bé que sí és
“no” -al total- no serà la fi del món, com a
pitjor serà com ara… si és “sí”
hauràs acceptat coses que potser penses irrenunciables; i
podran dir que “fins els catalans ho heu acceptat”.
Suposo
que no t’ha escapat que, una vegada votat i acceptat aquest tractat que
anomenen “constitució europea” serà quasi
intocable. En teoria res no es pot bloquejar al 100% però fins
han canviat les regles per que cap majoria (sap el que havien previst :
una majoria d’estat representant un cert % de gent) podrà
canviar o fer votar una llei si només molesta un estat (dels
actuals, és clar). I saps què ? NI s’ha previst, en el
mateix text, possibilitat de modificar-ho altrament que passant per el
que srà, doncs, la unanimitat ! Ho sabies ? També sabies
que els textos encara vigents parlen dels “pobles” com a
fonament d’€uropa i que en d’aquest projecte aquest qualificatiu
va ser tret dels principis bàsics/fundacionals per només
servir de complements en uns articles. NI es preveu que un estat NI cap
poble que ho demani (sense passar per estats constituïts …
perdó NI per la necessària unanimitat dels estats
existents) pugui incorporar-s’hi, Ni cap llengua…
Bé,
espero no haver-te avorrit massa, i haver-te sigut útil…
només afegiré que la meua decisió és el
resultat de reunions i documents (primer de tots el de
l’Associació “noves bases de Manresa”). Per
unanimitat hem adoptat, els de l’Assemblea Nord-Catalana (A.N-C), un NO
clar, català i europeu…
Tan de bo altres, molts i
moltes, i altres grups polítics o partits, tinguin la lucidesa i
la valentia de fer com nosaltres ja que només es pot entendre
els “deixem-fer… ja veurem” o el sí, com una falta
de l’una o de l’altra; si no són de les dues !
I
personalment, militant de ( i a) Catalunya-nord,… d’ara endavant de
“Catalanistes de debò”…
“Nacionalistes” o “Independentistes” res de
res, pels grups i associacions polítiques que hauran fallat ara
i en un assumpte tan greu, per una (o altres) d’aquestes raons ! Que
mai, en el futur, pretenguin ser-ho davant meu !
Teo Vidal i Sol
Secretari general i Portant veu de l’Assemblea Nord-Catalana (A.N-C)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!