Salvem la nit

És cosa sabuda que l’excés d’enllumenament nocturn produeix efectes perniciosos sobre la biodiversitat i la salut humana. Molt sovint, s’enllumenen espais innecessàriament o de manera poc eficient.

Aquest dispendi energètic comporta costos econòmics i ecològics que podrien ser estalviats. Cal considerar que l’energia elèctrica és un producte car i que, en bona part, l’electricitat segueix generant-se a partir de fonts que produeixen emissions elevades de CO2.

Malgrat que la sensibilitat social davant de tot això ha anat creixent al llarg dels darrers anys, hi ha encara amplis sectors de la societat que mostren incomprensió quan les administracions més compromeses amb la sostenibilitat ambiental intenten racionalitzar l’enllumenament dels espais públics.

És molt important que la gent entenga que hi ha la necessitat d’avançar en eficiència lumínica i control de la contaminació de llum. Per tal d’aconseguir-ho s’han d’aplicar mesures i inversions de caire tecnològic, a fi de racionalitzar la il·luminació i seleccionar els llums més adients per a cadascun dels espais, s’ha de fer una gestió acurada i estalviadora de l’enllumenament i el que és més difícil, s’han de produir canvis en els hàbits culturals.

Molt especialment, al Camp de Túria, la proliferació d’urbanitzacions disseminades durant els anys de la bombolla urbanística, va trencar el model tradicional d’ocupació del territori, basat en la ciutat compacta mediterrània i provocà un notable increment de la contaminació lumínica, en portar la llum a espais rurals on abans regnava la foscor de la nit.

Una il·luminació que sovint és ben inútil, quan enllumena polígons desaprofitats, urbanitzacions a mig fer o carreteres que són buides de nit i que a més a més, causa desorientació i pertorba els bioritmes de les espècies de fauna nocturna i hi genera fragmentació de les poblacions en dificultar-ne el desplaçament.

Altre efecte perniciós de la il·luminació excessiva és la pèrdua de la possibilitat d’observar el cel nocturn amb plenitud, el paisatge dels astres, la foscor profunda de l’Univers, tant si ho volem fer per gaudir-ne, com si el motiu és l’estudi científic o de divulgació.

Em venen a la memòria nits de ple estiu, al calvari de Bétera, en què jugàvem a descobrir constel·lacions i a endevinar-ne els noms, entre la immensa polseguera d’estrelles que omplia el cel, un joc que a hores d’ara és ben bé impossible, perquè, en poques dècades, hem esborrat la nit dels nostres pobles i ciutats, convertint la visió del cel nocturn en un record d’infantesa que ja només conservem la gent d’una determinada edat.

Al poble, en aquell temps, l’enllumenament públic era molt escàs, amb fanals a les cantonades d’una única pereta incandescent. Més enllà de les últimes cases, només s’hi distingien els horts més propers, que emergien tímidament de la foscor, la claror de la Lluna, quan tocava i a terra, el tapís de puntets de llum de les lluernes, sempre abundants als indrets on creixia l’herba. Aquelles lluernes o cuquets de llum que s’incorporaren ja fa molts anys a l’ampli catàleg de béns naturals desapareguts, en intensificar-se l’ús de pesticides i productes fitosanitaris en els conreus agrícoles.

Al País Valencià no hi ha encara una regulació normativa de la contaminació lumínica que, entre d’altres coses, salvaguarde els espais menys contaminats, dicte mesures de racionalització de l’enllumenament públic i incorpore condicionants als procediments d’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes, tant d’urbanització com d’implantació d’activitats econòmiques.

En això, com en altres qüestions ambientals, ens treuen davantera territoris com ara Catalunya o Andalucia que hi compten, des de fa temps, amb legislació específica. Al País Valencià, la manca de normativa ha estat provocada conscientment pels successius governs populars que van considerar que la regulació de la contaminació lumínica introduïa entrebancs en el desenvolupament urbanístic que impulsaven els agents econòmics afins.

A fi de corregir-ho,  la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural elabora actualment un esborrany de Decret sobre contaminació lumínica, que haurà de quedar enllestit en els propers mesos.

Podeu trobar un argumentari prou complet dels efectes de la contaminació lumínica i de les accions que són necessàries per a reduir-la a: “StarLight. Declaració sobre la defensa del cel nocturn i el dret a la llum de les estrelles”. La Palma, Illes Canàries, 2007.