Ben agraït

Tinc bons amics i bones amigues, per això pense que sóc una persona afortunada de debò. Alguns són amics de llarg recorregut i a uns altres els he conegut més recentment, però tant li fa, el cas és que em sent estimat i jo me’ls estime i això val molt, moltíssim.
Avui mateix el Vicent i l’Albert han tingut un gest amb mi de molt d’agrair, tant d’agrair que vull contar-ho ací, en aquest bloc, que vaig decidir encetar fa uns quants dies, després de pensar-m’ho molt
A casa tenim un petit hort de tarongers de quatre fanecades del qual fa més de vint anys que me n’ocupe. Del tarongerar ja no se’n treuen molts diners, fins i tot hi ha anys que se’n perden i d’altres que, amb el que et donen, només pots pagar les despeses de l’aigua de reg i l’adob, però m’agrada mantenir aquest lligam amb la terra i a més a més procurar el camp em serveix de teràpia.
Fa cinc o sis anys vaig decidir que no tornaria a fer-hi ús d’herbicides mai més i des d’aleshores, de tant en tant hi passe la desbrossadora, per tal de controlar les herbes. Darrerament a la feina tinc un horari poc previsible i no sempre puc atendre l’hort com caldria, així que se m’havia fet un herbassar de mil dimonis, difícil de dominar-lo tot sol.
Aquest matí, a tres quarts de vuit ens hem trobat a la Cooperativa i després de fer-nos un cafenet hem eixit cap a l’hort. Tot i que a mitjan matí hem parat per esmorzar, cap a les dues el camp ja era ben net.
Torne a dir-ho, n’estic ben agraït i només espere poder estar a la mateixa altura quan els amics necessiten la meua ajuda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *