2016
Camps és camí d’Espanya, amb en Rajoy. Camps assegura que a les Corts valencianes no es debat sobre València i el nostre país, que es debat sobre Espanya. Potser per això abandona els seus (!) i marxa cap a Alarcon, un parador pantanós. Allà s’hi troba Rajoy, que és el seu cap, que li demana dimissions i, ell, que ni pensar-ne, que són amics de l’ànima i s’estimen un ou: el còpula, el jutge, el Costa, el Rambla… De Rita no en diuen res. Tot això, naturalment, ho fan darrere d’un biombo, perquè la premsa no veja que són on són.
Som a la pitjor crisi, tenim una desocupació de rècords, una economia submergida de champions, i exemples a parir que les festes a la galeria són una ruïna, en aquest país i el país veí. Per això han enviat tot de gorristes, carteristes, vividors i sangoneres a Copenhague: borbons, directors generals, esportistes, alcaldes, periodistes del pot, aduladors, aprofitats, tota una colla del millor percal espanyolista, per vendre al món que ben parits són els espanyols, quina democràcia ens lluu i com som de cultes…
Malgrat que el partit que vol l’Olimpíada, el PP, té tot de responsables enmig d’imputacions, als jutjats per frau, robatori, malversació, apropiament, lladrocini, delicte contra la hisenda pública, espionatge entre famílies entre més bondats…, encara tenen la barra de presentar-se en públic, davant el COI (quin coi de personatges també), els membres del qual representen el Comité de l’esport més net, saludable i olímpic del planeta (quina barra, el negociet).
El PP vol vendre’ns que mereixem més que ningú al món –més que els brasilers, els americans i els japonesos–, organitzar aquell any esportiu. Ells voldrien que el 2016 fóra l’espill perquè tota la caspa de Madrid, amb tot d’oficis de malviure que representa que fan els que ara són a Dinamarca de vacances a càrrec de les balances fiscals de la perifèria, siguen el model de viure d’uns quants milers, entre polítics, funcionaris, esportites de la bandereta, borbons, directors i tota la pesca d’aquella espècie tan homenoide que van polint a Atapuerca. Caram, membres del COI: si és a Madrid on hi ha el tros de cadena perduda, tòtils.
Post: després del bany a Alarcon, Camps torna a València polit i escurat: sap que no ha guanyat el pols, que l’ha espifiada enfrontant-se als amos, que no es pot salvar el Cèsar i els senadors, d’un colp. Contra Roma, contra la història mateix… Camps contra el món. Però, collons, qui li farà de Brutus, a l’opereta?