A  MITAD DEL RECORRIDO:

POR UNA VERDADERA

“REVOLUCION COPERNICANA”

EN PEDAGOGIA

 … el parlamento francés en 1989, afirma explícitamente que “el alumno debe estar en el centro del sistema educativo”.

 Hay que renunciar a ser la causa del otro sin renunciar a ser su padre, sin negar nuestro poder educador en una ridícula gimnasia no-directiva.

Primera exigencia de la revolución copernicana en pedagogía consiste en renunciar a convertir la relación de filiación en una relación de causalidad o de posesión.

Segunda… reconocer a aquél, que llega como una persona que no puedo moldear a mi gusto. Es inevitable i saludable que alguien se resista a aquél que le quiere “fabricar

Tercera… aceptar que la transmisión de saberes y conocimientos no se realiza nunca de modo mecánico… Supone una reconstrucción por parte del sujeto, d saberes i conocimientos  que ha de inscribir en su proyecto…

Cuarta… constatar, sin amargura ni quejas, que nadie puede ponerse en el lugar de otro i que todo aprendizaje supone una decisión personal irreductible del que aprende.

Quinta… no confundir el no-poder del educador en lo que hace a la decisión de aprender y el poder que sí tiene sobre las condiciones que posibilitan esta decisión. Si bien la pedagogía no podrá jamás desencadenar mecánicamente un aprendizaje, es cosa suya crear “espacios de seguridad” en los que un sujeto pueda atreverse a “hacer algo que no sabe hacer para aprender a hacerlo”. Es cosa suya, también, el inscribir proposiciones de aprendizaje en problemas vivos que les den sentido.

Philippe Meirieu (1996): Frankenstein educador.  Barcelona: Laertes, 1998, 2007…

Aquest llibre és de pedagogia, ben clara i estructurada encara que es presenta a partir de l’anàlisi de narracions selectes d ela literatura.

Ben recomanable. Deixa un bon regust i dóna major seguretat en els decisions que hem d eprendre amb criteri pedagògic.

Mestres, professor*s, director*s

Salutació. Coratge! Si ens ho prenem amb ànim és menys feixuc i més gratificant.  L’educació dels joves ciutadans i ciutadanes a través de la nostra acció específica d’ensenyament i d’iniciació a la cultura ha de ser gratificant.

Amb tot, enguany són importants els assumptes de Catalunya als quals hem de respondre en favor de tota la gent que hi viu, de les condicions de vida millors per a tots  i de la llengua territorial que a tots ens ha de cohesionar com un sol poble, sens perjudici de la diversitat de colors i sentiments.

Dificultats sempre en trobem, ara més que fa uns anys, per causa d’un sistema econòmic que ha posat a la vista els seus abusos i les seves trampes. Amb el miratge del creixement i la invenció del crèdit van fer que tots pensem en el futur: tot creix, tot progressa… I els de l’educació  ho vàrem sentir molt nostre perquè sempre hem vist en els infants les promeses de futur, molt més dignes que les del progrés econòmic.

Però l’educació es feina de procés, de viure dia a dia, la millor manera, l’única manera de de promoure el millor futur de l’infant.

Eulàlia Bosch ens ho ha actualitzat avui, u de setembre, amb la conferència inaugural que ens ha aplegat i ha obert el director territorial d’ensenyament.

Malgrat tot…

The present is a present. Viure és un regal.

Viure el present a l’escola, a l’institut vol dir emocionar-se, gaudir del coneixement, contemplar l’art, expressar-se amb art com ho han fet els humans des que van adquirir aquesta condició. L’educació ha de retrobar-se amb la cultura: l’art i la ciència.

El mestre o professor s’ha de formar amb la pràctica de la cultura: lectura, música, cinema, viatges, museus, performances… que li donaran l’emoció per transmetre el coneixement. El mestre o professor ha de ser l’”acomodador” a les necessitats de cada alumne.

 Personalitzar l’aprenentatge,  és el tema de la jornada del ConsEsCat del 18 d’octubre propvinent http://www.consescat.cat/

És on ha de conduir el currículum escolar i per això no escoltarem els cants de sirena  d’adwertiment polític manipulat. Ens arraparem al pal major i ens taparem les orelles com Ulisses. Sabem què volem: volem ser un poble de gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç i volem que els alumnes ho siguin per ells mateixos.

Que sigui un curs  per fer un bon pas cap a l’école du bonheur, l’escola joiosa,  escuela de felicidad, school of happiness.

Martí Teixidó

1 de setembre de 2014