“L’art, la ciència, els coneixements útils i profitosos, els trobem dipositats en una escassa minoria; doncs bé, apoderem-nos primer d’aquesta minoria; prenguem el millor metge, el millor mestre d’escola, el millor enginyer i fem-los mestres d’altres, els que no saben”
Enric Prat de la Riba (1914-1917)
En nou any, podem veure què va fer la Mancomunitat de Catalunya, amb pocs mitjans i amb emissió de crèdit. Vegeu les exposicions amb motiu dels 100 anys.
http://educacio-comunicactiva.blogspot.com.es/
La Generalitat de Catalunya, 1979-2014 ha disposat de 35 anys, subordinada a l’Estat espanyol però amb molts més mitjans que no va disposar la Mancomunitat de Catalunya.
Ens falta unitat per posar els més competents (cada canvi de govern, canvien els encarregats de la direcció superior).
I, sempre fent lleis, decrets i ordres… com ens van ensenyar durant 40 anys els “leguleyos” espanyols.
I retòriques: disseny curricular, avaluacions d’aficionats, competències que cadascú explica a la seva manera, impuls a la lectura que és compulsió de fitxes de classe de llengua…
I dafos i plans estratègics importats de les empreses productives que volen ser competitives… a l’escola, institució de procés, desenvolupament i cooperació…
Hi ha massa contradiccions. I aquestes no depenen d’España. Ens les hem muntat nosaltres sols. I seguirem tenint-les si seguim així.
Ni els mestres surten preparats en ciència, llengua i pedagogia. Ni el màster de professorat garanteix la formació pedagògica… si els qui formen no tenen llarga i elaborada experiència docent. Hi ha tants mestres sense batxillerat, sense cultura secundària! Hi ha tants llicenciats refugiats en al seva especialitat que no s’interessen per cap altre camp de coneixement!
On ha quedat al pedagogia dels grans científics de l’educació: Dewey, Montessori, Decroly, Ferrière, Kerchensteiner, Freinet… que van incoporar els nostres: Ferrer i Guàrdia, Homs, Martorell, Galí, Estalella, Sensat, Comas…
I apareixen els qui havent llegit dos autors importen “la nova pedagogia”: Li diguin: pràctica reflexiva, pedagogia sistèmica, programació neurolingüística, TIC-TAC, 1X1 i una especial obsessió per innovació, innovació, innovació.
Encara no s’han “enterat”, assabentat que l’educació és tradició i innovació, que la pedagogia solament progressa per renovació i que l’administració ha de fer ordenació (si pot ser, posar en ordre i no tant ordenar/manar) però la mínima.
“L’educació només té sentit com a aposta de futur i es materialitza de dia en dia a les aules, a les escoles i als instituts d’arreu del territori. Mestres, professors, personal de suport i tècnic estem cridats a exercir un mestratge ferm i generós, al servei del benestar i la instrucció dels nostres infants i joves.”
Irene Rigau, gener de 2013