Carta a pares i ciutadans sobre l’escola catalana

Escola catalana plurilingüe CARTA

CARTA A PARES I CIUTADANS SOBRE L’ESCOLA CATALANA                      Assumpte: escola catalana en llengua, continguts i actituds per a tots els petits ciutadans

Tramesa als mitjans de comunicació per a la lliure difusió

 

Mares i pares preocupats amb actitud responsable,

Haig de respondre a les declaracions que denuncien l’ensenyament en llengua catalana. Opto per fer-ho puntualment i per això breument. Podria ser més extens i acceptaria una conversa debat participada en un mitjà o fòrum públic de l’educació atès sé que tots, volem l’ensenyament més eficaç i culturalment complet per als nostres fills i alumnes.

Comprenc la preocupació de mares i pares en aquesta societat complexa i avui amb perspectiva de molts llocs de treball precari i pocs llocs ben retribuïts pels que cal competir. Conec l’esforç de famílies per donar als seus fills una educació i estudis que els faciliti l’ascens social atès que aquest va ser el meu cas doncs treballant i estudiant amb constància vaig assolir el màxims nivells acadèmics. És lamentable, és interessat, que persones que poden parlar català, en un país on ja quasi tothom l’entén i té l’oporttunitat d’aprendre’l que parlin públicament en castellà negant les possibilitats de promoció a d’altres ciutadans. Jo penso que hem d’acollir bé les persones que no coneixen la llengua catalana o castellana quan arriben però quan la coneixen i no la volen usar… què hem de fer? Què s’ha de fer al Parlament de Catalunya quan pugen a la tribuna diputats que saben parlar català i no volen? Els diputats catalans al Congreso i els senadors catalans al Senado quina llengua han de parlar?

 

Responc a objeccions que sentim contínuament:

  1. Hem de dir escola catalana perquè Catalunya està a España i té el fet diferencial de la llengua i la cultura de país. Si Catalunya fos Estat, solament es diria escola.
  2. “Estructuras lingüísticas comunes” és un concepte que el secretari general Paco Noi, home de gran cultura lingüística i humanística, professor de literatura occitana-provençal va introduir en la negociació política dels traspassos d’ensenyament de l’estat a Catalunya el 1980. S’anticipava a l’ensenyament plurilingüe de l’Europa romànica com ha quedat ben palès a Euro-Com-Rom (Tilbert Stegman i d’altres, 2003) http://www.atelierdeslangues.ch/module/2/1/2 . Hi ha parts d’una llengua que es poden ensenyar per a les dues alhora perquè són comuns.
  3. L’escola catalana no adoctrina. Els continguts d’història han hagut de posar l’accent en fets de Catalunya per sortir de la ocultació que ignorava des del parlamentarisme de pactes catalans del segle XIII fins a la renúncia a la Federació Ibèrica del president Macià i la repressió de la llengua i la supressió institucions catalanes amb la dictadura de 1939.
  4. Qui diu que la immersió i l’escola catalana és una aberració pedagògica? El concepte d’aberració correspon a la filosofia ètica i no a la ciència. La pedagogia des de 1900 es ciència teorico-pràctica fonamentada en coneixement científic d’altres ciències. L’escola catalana tampoc és antisocial doncs, contràriament, les majors oportunitats es donen als infants de famílies més vulnerables i als fills de treballadors migrants que així poden compensar els seus condicionats. L’escola és la millor institució. No parlin d’il·legalitat, és l’argument dels qui no volen considerar la legitimitat que pot ser: tradicional, autoritària o democràtica. En democràcia, totes les lleis tenen data de caducitat si canvia la realitat social, si noves generacions han de poder participar democràticament.
  5. De veritat algú pensa que els infants han de ser escolaritzats en llengua materna? L’escola, no els ha de donar altres oportunitats que les familiars? Els magribins a Paris, els trucs a Hannover, en quina llengua?. Hem d’escolaritzar en la llengua territorial, han d’aprendre les llengües vives, han d’escoltar les llengües familiars minoritàries i han d’aprendre una llengua transnacional. (Fem l’Escola Plurilingüe, SCP-IEC) http://per.espais.iec.cat/
  6. Mal favor faríem als fills de treballadors migrants si solament ens ensenyéssim español amb l’argument de llengua oficial, herència de les societats monolingües i del despotisme il·lustrat. En una societat global, tots hem de ser plurilingües com se n’era en societats antigues urbanes. Ja veiem la misèria del monolingüisme en els governants que no sols no parlen llengües sinó que parlen malament l’única que parlen. (Els ciutadans competents en llengua castellana deuen detectar els mals usos que fan polítics i d’altres responsables públics que donen model de llengua. (deber de per deber…, debiera per debiere… en el dia de hoy…). Està vist que qui sols parla una llengua, la parla malament i no ho sap perquè no té elements de contrast.
  7. La competència plurilingüe no s’assoleix ensenyant diferents llengües per separat i no és un problema de quantes hores s’hi dediquen. Justament cal comptar amb, i si pot ser conèixer, la llengua de l’infant per comprendre el seu procés d’aprenentatge. A un infant que aprèn català a Perpìnyà: “L’elefant juga el piano”, la mestra li diu: -Bé, clar, en francès es diu jouer i en català direm tocar. Aquest nen parlarà millor el català i el francès i serà efectivament plurilingüe. Un mestre de francès que no sabés català, a l’infant que diu: -L’élephant touche le piano, li diria: -Malament. Aprendre llengües per separat és massa correctiu i és menys interessant per als infants.
  8. Per parlar d’ensenyament de llengües cal saber pedagogia científica, la que es fonamenta en: psicolingüística i neurociència, sociolingüstica i lingüística comparativa, l’arbre de les llengües (Els ciutadans poden haver vist l’exposició Talking Brains http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/ca/-/expo-talking-brains ). Han caducat tots els discursos de llengua oficial. La pedagogia ha de dissenyar itineraris diferenciats articulats amb activitats cooperatives que activen els usos lingüístics. S’ha d’abandonar l’expressió “antipedagògica” respecte a l’ensenyament de català a infants de llengua familiar castellana, atès que és ideològica.
  9. El plurilingüisme està clarament diferenciat del Multilingüisme. What is ‘plurilingualism’ >1.3, Common european framework of reference for languages:learning, teaching, assessment.                                          https://www.coe.int/t/dg4/linguistic/source/framework_en.pdf
  10. Cap perill per l’escola catalana plurilingüe. La societat global, amb les tecnologies de la informació i la comunicació fa que tots puguem avui oir i escoltar, qualsevol llengua i no ens hem de tapar les orelles doncs cada dia poden entendre més. Entendre més del què parlem. Podem recuperar una capacitat natural d’intercomprensió, aprendre les llengües vives, al natural, sense perfecció però sense detenció, ja fora de l’escola, durant tota la vida. I podrem llegir, encara que no escriure. Però a España i a Catalunya, abans que les tecnologies, tenim les persones que parlen diferents llengües ”vives” (A Barcelona, més de cent). Hem d’escoltar i aprendre i trobar els punts comuns. Hi ha invariants humanes per sota de la diversitat cultural. És un principi antropològic. I la diversitat és la que salva l’espècie humana com ho és la diversitat vegetal i animal del planeta Terra on viatgem tots.

Lorsque l’enfant était enfant,

Il aimait se cacher dans les choses,

Lorsque l’enfant était enfant,

Il apprenait à jouer avec le monde,

Lorsque l’enfant était enfant,

Il avait le regard de l’animal,

Lorsque l’enfant était enfant,

Il parlait toutes les langues,

Lorsque l’enfant était enfant,

Il avait envie de devenir grand,

Depuis que l’enfant est devenu grand,

Il cherche retrouver l’enfant.                    

                                                   Peter Handke

Comproveu que encara que no sapigueu francès, ho enteneu força.

Cordialment, en favor de tots els ciutadans, vinguin d’on vinguin, i els petits ciutadans, els primers!

Barcelona, 6 de desembre de 2017  [Diada de Sant Nicolau, patró dels infants a Europa]

Martí Teixidó i Planas,                                                                                                mestre i pedagog, dr.                                                                                               president de la Societat Catalana de Pedagogia – IEC

mteixid2@xtec.cat +34659230225

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *