Educació ComunicActiva + Pedagogia política

L'educació que cal a la societat de comunicació de masses telecomunicada + Algunes decisions polítiques fonamentades

Causes de la mala educació. Ineficàcia de l’ensenyament. Avorriment a l’escola.

  1. Fins als 3 anys. No es fa oralitat. Massa estímul de pantalles. Moltes llumetes i molt moviment. Quan han de menjar, se’ls dóna un llibre, es posa música i potser també tele.
  2. Volem anticipar la llengua anglesa a 3 anys. Perdem el temps si no hem assegurat una bona fonètica i parla en català i es castellà que és la millor preparació: discriminació auditiva, punt d’aplicació de la llengua, modulació de la cavitat bucal.https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=_FZdgNjWyk4
  3. Posem als infants músiques i vídeos perquè els agraden per comptes de músiques sensibles i imatges cognitives.
  4. El llegir i l’escriure s’han de fer com un joc, no com una obligació. Llibres i llibretes de butxaca.
  5. Les persones adultes llegim poc als infants. Abans d’aprendre a llegir ells han d’haver sentit i vist llegir molt (modelatge i prossòdia) com abans de parlar han estat escoltant dos anys de vida.
  6. No es fa suficient observació natural i experimentació directa, pautada, abans d’entrar en el llibre o veure el vídeo.
  7. No hi ha mètode. S’ensenya igual amb trenta alumnes que amb quinze. Es fa amb quinze per evitar problemes d’ordre i “es suposa” que va millor (al mestre).
  8. De les 25 h setmanals, massa ensenyament, poc aprenentatge. L’alumne a l‘escola no sap què ha de fer fins que parla el professor donant instruccions. La feina més feixuga no es pot fer a l’escola i es dóna deure per fer a casa.
  9. El professor no comunica coneixement i cultura si li falta entusiasme.
  10. La feina que es demana és uniforme per a tots els alumnes: uns van sobrats i s’avorreixen; d’altres no estan es condicions i abandonen.
  11. Massa fragmentació del coneixement en matèries acadèmiques; massa nombre de professors. Per què tanta especialització en l’ensenyament bàsic?
  12. No es promou que es pugui fer la feina amb els amics a la classe i a casa.
  13. No hi ha rituals de creixement positius, fites que permetin als alumnes veure els seus progressos i rebre’n el reconeixement.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pedagogia per Martí Teixidó | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent