Terrassa va arribar fa poc als 200.000 habitants i l’Ajuntament ho ha repetit fins a la sacietat. Ja fa alguns anys que faciliten al màxim la construcció d’habitatges per aconseguir incrementar el número d’empadronaments i arribar a aquesta xifra màgica. Si arribar a 200.000 habitants pot suposar incrementar el finançament de l’estat, d’altra banda també
Guillermo Fariñas és un psicòleg cubà que fa vaga de fam des del 31 de Gener de 2006. Reclama no haver de ser del Partit Comunista per tenir accés a Internet. I que aquest accés no estigui censurat. Per atrevir-se a fer aquesta demanda a Cuba, el país del món amb més periodistes a la
Sento haver de repetir-me però això d’endarrerir els telenotícies per poder veure les carreres del Fernando Alonso és demencial. I a sobre amb els comentaristes parlant del "simpàtic moment de les banderes" mentre TV3 ens refregava la bandera d’Espanya per davant dels nassos. Visca el tripartit! Aquest és el canal que obria el telenotícies amb
He rebut un correu d’aquests que s’envien als amics on es proposa fer una redacció sobre els canvis que ha tingut la proposta final de l’Estatut respecte la del Parlament. És un prou divertit i ben treballat. Hi trobo, però, un problema que em preocupa: en el seu sentit irònic, el text entreveu la ‘maldat’
Aquest vespre, el telenotícies de TV3, cadena antígament promocionada com ‘la nostra’, ha obert amb l’enfrontament PSOE-PP pel País Basc i després dels titulars, entre altres notícies menors ha informat sobre l’Estatut. Bon criteri des del punt de vista espanyol. Durant l’informatiu han fet saber que protestaven perquè els informatius públics es veien obligats a
Avui he sentit per TV3 com un destacat polític preguntava als dirigents del PNB si ells voldrien per al seu país el nou projecte d’Estatut per a Catalunya. Com que segurament no el voldrien, tot cofoi diu "doncs nosaltres tampoc!". Aquesta afirmació, a part de demagògica, em sembla una ximpleria. El nou projecte d’Estatut pot
Aquest matí, mentre atravessava la Plaça Vella, he sentit de passada una conversa entre dos cambrers d’un dels bars que hi tenen terrassa. Un d’ells, d’uns quaranta anys, d’aspecte i accent andalús, repenjat a la porta del bar, mirava l’altre, d’uns trenta anys, d’aspecte i accent subsaharià, que estava col·locant les cadires, netejant les taules
És prou divertit el petit clip sobre el show d’ERC que podeu veure a: http://www.maragall.cc
Tal i com passa en aquesta impactant pel·lícula protagonitzada per la Monica Bellucci, hi ha certes situacions de les quals no es pot tirar enrera. Hi ha accions que et porten a un nou estadi, una nova manera de fer les coses. I el canvi no es pot desfer. Cal ser madur, però, per entendre
Una simbiosi és una interacció entre dos organismes que viuen junts en una associació més o menys íntima o fins i tot la fusió de dos organismes diferents. Les simbiosis es poden etiquetar segons si beneficien (+), perjudiquen (-) o són indiferents (0) per cada invididu en: mutualistes (+ +) comensalistes (+ 0) parasitàries (+
Ara que en Franco ja no hi és, l’òrgan oficial del PSC-PSOE, el Periódico de Catalunya, està dirigit per Rafael Nadal, germà de Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i portaveu de la Generalitat de Catalunya. No l’hem de confondre amb Manel Nadal, Secretari de Mobilitat i germà dels altres dos. Al tripartit progressista també
L’altre dia vaig veure un reportatge sobre l’espectacular increment de pesca de petits peixos tropicals, sobretot els "peixos pallassos", aquests peixets taronja amb ratlles blanques com els protagonistes de "Buscant en Nemo". Es veu que moltes famílies occidentals volen regalar un peix d’aquests als seus infants, com a complement a les sessions casolanes de DVD,
Avui ens anunciaven que França és el país de la Unió Europea on més gent es declara racista. Un 30% de la població. Si a aquesta xifra de gent declarada li sumem la possible gent que és racista i no ho declara, tenim una bona quantitat de gent al país veí que discrimina per raons
Sembla que a Catalunya el més tonto fa informes. I per valor de 56.000.000 ? € en els dos primers anys de govern d’esquerres i catalanista. Realment és patètic el debat polític establert a Catalunya, en que la manca de transparència tant dels diners que es reben en pressupostos com de la despesa pública poden
Per què ens satisfà, en una conversa sobre política, posar sobre la taula aquells limitats aspectes de la realitat que coneixem i fer un procés que consisteix en proposar unes solucions que haurien d’arreglar objectivament el problema però que en realitat només són relaxants de la nostra consciència i moralitat? Ah, si poguéssim manar, el