Trencavèl

Tots els països tenen idiosincràsies. L’ànima d’un país es transmet a través de l’expressió de la seva societat en múltiples formes: de l’interès per la literatura al culte per la música, de la sofisticació de la seva cuina a les preferències en les relacions internacionals, de l’interès per la ciència a la pràctica de les arts marcials.

Imi Lichtenfeld va néixer el 1910 a Budapest. Als anys 30, mentre vivia a Bratislava, va obtenir un cert èxit com a practicant de la boxa i de lluita lliure. Ser una persona forta i en forma no el va deslliurar dels problemes que fa setanta anys tenien a Europa les persones de la seva condició: era jueu.

Imi Lichtenfeld sovint es trobava bandes de brètols que passejaven pel carrer buscant jueus per apallissar. Lichtenfeld aviat va descobrir que la boxa i la lluita lliure són tècniques massa esportives com per aplicar-les en lluites de carrer, on no hi ha normes i on qualsevol descuit pot significar la mort. Preocupat per les condicions de vida dels seus conciutadans, Imi Lichtenfeld va començar a crear un sistema de defensa personal que servís per a qualsevol persona, de qualsevol edat i qualsevol sexe, que es trobés en perill de ser apallissada al carrer: el krav magà.

El 1940 Lichtenfeld va fugir de l’Europa nazi en direcció a la terra dels jueus, Palestina (segons el nom assignat pel mandat britànic després de l’alliberament del jou otomà). Hi va arribar el 1942 i de seguida va establir contacte amb la Haganà. Els membres del Palmach, les forces de xoc de la Haganà, eren instruïdes pels britànics per tal de repel·lir els atacs dels nazis i els seus aliats. En aquell moment, Rommel amenaçava de conquerir Egipte i el canal de Suez (que era el que preocupava als britànics) i podia arribar a Palestina (que era el que preocupava als jueus). D’altra banda, Síria i Líban estaven en mans de la França de Vichy, col·laboracionista amb els nazis, i per fer-ho més difícil els àrabs palestins es van aliar amb els nazis i van empènyer al mateix camí els dirigents d’Irac i Pèrsia.

El Pròxim Orient va patir el 1941 una miniguerra dins la Segona Guerra Mundial, poc coneguda, però amb batalles com el setge de Habbaniya, la invasió de Pèrsia o la invasió del Líban i Síria. Totes aquestes accions eren necessàries per mantenir el canal de Suez i el contacte entre les diferents parts de l’Imperi Britànic i per obrir un canal de reforç a una URSS que no estava preparada per aguantar l’assalt fet per les tropes nazis a partir del juny de 1941.

Com que per la moral de l’opinió pública aliada no era bo conèixer les batalles fetes contra els francesos i àrabs amics dels nazis, totes aquestes accions es van censurar i no van ser de domini públic. De fet, la diplomàcia dels canons es va sentir per força parts del món, des de Madagascar fins al Mar del Plata…

Si us explico la situació al Pròxim Orient durant l’any 1941 és perquè entengueu el context en què Imi Lichtenfeld va arribar a terra jueva. La situació era desesperada i només la qualitat de l’exèrcit britànic va permetre salvar els mobles. Quan, després de la victòria a El Alamein, l’exèrcit britànic va ordenar la supressió del Palmach, els soldats jueus van preferir passar a la clandestinitat. Començava la llarga guerra de guerrilles i terrorisme entre britànics, jueus i àrabs, que acabaria el 1948 amb la independència d’Israel.

Una de les armes que la Haganà va posar a disposició del Palmach va ser la persona d’Imi Lichtenfeld. La seva experiència en la lluita de carrer contra els brètols nazis de Bratislava va ser molt útil en la lluita clandestina urbana i en la defensa dels kibbutzim i moshavim. Per repoblar el desert la Haganà va crear el programa del Nahal, on els joves entre divuit i vint anys aprenien a gestionar una granja comunitària on tot era de tothom i aprenien també a defensar-la amb les tècniques de krav magà i també amb coneixements d’armament lleuger, topografia, primers auxilis i direcció d’escamots. Els qui llavors volien passar al Palmach rebien també instrucció en tir, explosius, reconeixement, morters, ametralladores, ràdio i protocols de comunicació.

L’art marcial que el Nahal i el Palmach van rebre i transformar, el krav magà o combat proper, anomenat també kapap, era d’allò més adequat per a les dures condicions de vida dels seus practicants. Segons la Wikipedia els seus principis són:

• neutralitza l’amenaça
• evita les ferides
• passa de la defensa a l’atac tan ràpidament com sigui possible
• usa els reflexos naturals del cos
• colpeja qualsevol punt vulnerable
• usa qualsevol eina o objecte que es trobi a prop

En un altre article hi destaquen:

• no et preocupis pel dany que faràs
• fes tant de dany com puguis i fuig
• no prolonguis la lluita, fes només allò necessari

Com veieu, són uns principis ben diferents dels que trobem en les arts marcials orientals, que s’han allunyat més del seu origen marcial o militar i que viuen més a prop del ritual i de l’esport. Imi Lichtenfeld i la gent que el va seguir van entendre que la boxa o qualsevol altre esport amb normes estava bé per mantenir el cos en forma però no afavorien la supervivència en un combat a vida o mort. La concepció i l’evolució del krav magà s’han fet sempre tenint en compte que l’objectiu final és la supervivència, siguin quines siguin les condicions. La supervivència per davant de l’estètica i per davant de l’esport: això va refinar una pràctica marcial simple, efectiva, apta també per a les dones i per a la gent gran.

El krav magà va acompanyar Israel durant la segona meitat del segle XX i, igual que l’estat jueu, va sobreviure. Avui es continua ensenyant al Tsàhal (IDF) i a les forces policials antiterroristes. Les tècniques actuals de krav magà beuen de fonts tan diverses com el wing chun, l’eskrima, l’aikido, la boxa, el judo, el jiujitsu, el karate, el kobudo, el muay thai, el savate i la lluita lliure, però sempre amb un enfocament diferent. La lluita es practica en condicions deplorables (contra més d’un oponent, protegint algú altre, amb un sol braç, borratxo, contra armes, etc). El krav magà no té seqüències predefinides ni coreografies: es promou la intuïció i el retzef (moviment continu) i abandona l’estètica per abraçar l’efectivitat.

Els instructors de krav magà emfatitzen dues regles principals:

• durant l’entrenament, no ferir-se a un mateix ni al company
• durant la lluita, no hi ha normes

Una manera de pensar l’art marcial que reflecteix la idiosincràsia del poble que l’ha creat: sobreviure. El krav magà, l’art marcial d’Israel.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!