Trencavèl

Comentaris polítics de Martí Cabré

2 de febrer de 2008
2 comentaris

189. 75 anys de l’ascens al poder d’Adolf Hitler

El 30 de gener de 1933, ara fa 75 anys, Adolf Hitler va ser nomenat Canceller d’Alemanya. Aquest nomenament, però, no va caure del cel. Molta gent s’hi va implicar amb fermesa.

Hitler havia obtingut la nacionalitat alemanya el 25 de febrer de 1932, just per poder participar a les eleccions presidencials contra Hindenburg. Tot i perdre, va establir-se com a alternativa al poder tradicional. Alemanya passava factura política a la greu crisi econòmica que patia d’ençà l’armistici que posà fi a la Primera Guerra Mundial.

El President Hindenburg, pressionat per la Camarilla (el grup conservador format per Oskar von Hindenburg, Otto Meissner, Kurt von Schleicher i Franz von Papen), va orientar el govern cap a la dreta reaccionària i va substituir Brüning per von Papen com a canceller. Von Papen va convocar noves eleccionsa el juliol de 1932 i els nazis (el NSDAP) van aconseguir la seva victòria més àmplia, amb 230 diputats.

Von Papen va oferir la vicecancelleria a Hitler per assegurar el suport de l’NSDAP i garantir l’estabilitat parlamentària, però Hitler ho va rebutjar. Ell va demanar la posició de canceller, però Hindenburg es negava a oferir el govern a un "soldat ras bohemi" (de fet, Hitler era un caporal austríac però per a Hindenburg era el mateix).

Després de perdre una qüestió de confiança amb un 84% de vots en contra, von Papen va convocar noves eleccions el novembre de 1932, en què els nazis van perdre diputats però van continuar controlant el Reichstag. Von Papen, exasperat, va demanar a Hindenburg que es dissolgués el parlament i se li concedissin poders il·limitats per poder fer les reformes que el país necessitava. Hindenburg el va cessar i va donar el poder a von Schleicher, un altre membre de la Camarilla conservadora.

Von Schleicher va mirar de pactar amb els socialdemòcrates, els sindicats i els nazis dissidents de Gregor Strasser, però fracassà. Va sol·licitar poders il·limitats a Hindenburg i aquest el cessà. La crisi política alemanya semblava no tenir aturador.

Mentrestant Von Papen, enutjat, s’havia entès amb grans potentats com Alfred Hugenberg, Hjalmar Schacht i Fritz Thyssen per finançar l’NSDAP i presentar Hitler com una opció de govern viable. Von Papen va demanar a Hindenburg que eliminés els partits polítics i permetés al cada cop més popular Hitler tirar endavant el seu pla de govern.

Finalment, Hindenburg va cedir a les pressions de von Papen i va nomenar Hitler Canceller d’Alemanya. El nou govern tenia tres ministres de l’NSDAP (Hitler, Frick i Göring) i von Papen volia usar-los d’homes de palla, però el tret li va sortir per la culata des del moment que els nazis van controlar el Ministeri de l’Interior i la policia. El nomenament d’Adolf Hitler (el Machtergreifung) va tenir lloc el 30 de gener de 1933.

Hitler va anar acumulant poder fins que la mort de Hindenburg, el 2 d’agost de 1934, li va servir per ocupar ell mateix la presidència del país. Ja ningú li podia fer ombra i la història del món estava a punt de canviar.

És important recordar, doncs, quan algú ens faci el discurs assertiu sobre la maldat de Hitler i el seu poder absolut, que el poder no cau del cel com les gotes de pluja, sinó que ens el donen les persones. Persones amb noms i cognoms, corresponsables del que va passar.

Recordem-los també a ells, no?

Apunts relacionats:

  1. Una vegada més Trencavel, et felicito i és que t’expliques de tal manera que m’hi trobo. I a més aquest temps de la història es per a mi fascinant

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!