Trencavèl
Comentaris polítics de Martí Cabré
Avui he assistit al primer dia de jornada de la Catosfera a Granollers. Aquesta iniciativa, impulsada per en Marc Vidal, s’està revelant com a molt satisfactòria. Des de la quantitat d’assistents (més de sis-centes peticions, de les quals només se n’han pogut acceptar 280 per raons d’aforament) fins a la qualitat dels ponents.
Avui han parlat, després de les presentacions polítiques pertinents, en Cèsar Calderón, en Juan Varela i en Vicent Partal. En Calderón ha fet una presentació moderna i àgil, on ha mostrat diversos usos imaginatius dels blocs al món polític dels EUA i el Regne Unit i ho ha comparat amb el baix nivell que encara hi ha al món polític espanyol.
La intervenció d’en Juan Varela ha estat força més contundent durant les diverses vegades que ha parlat. Ha defensat una ètica hacker del blocaire, lluny de normes ni codis deontològics. El bloc no és un mitjà de comunicació ni una empresa sinó l’expressió d’una persona, i com a tal pot prendre qualsevol forma i tenir qualsevol contingut. Si no ens agrada, no el llegim i punt.
Varela també ha denunciat que mentre es vol crear un debat sobre l’ètica blocaire i el filtrat dels continguts dels blocs, s’oculta que Espanya és l’únic país de la Unió Europea que no té una llei de llibertat d’informació. L’administració espanyola (i la catalana) poden ocultar informació a l’administrat en un nivell no tolerat als països veïns. També s’ha referit a les mobilitzacions del 13-M del 2004 i als moviments sobiranistes de la Catosfera per aclarir que tots els moviments virals tenen l’origen en estratègies ben planificades per persones concretes: no sorgeixen espontàniament.
També ens ha reclamat l’existència del periodista professional per filtrar les notícies realment interessants. Un sistema de popularitat fa que Google només ens retorni com a resultat les notícies més comentades a més diaris digitals i no pas les notícies que poden ser més noves o trencadores. Les xarxes digitals massives poden arribar a penalitzar la recerca d’exclusives, ja que cap cibernauta l’arribarà a conèixer fins que ja en parli tothom.
En resum, Juan Varela ens volia fer perdre la innocència informativa dels blocs per situar-los en el que són: elements comunicatius personals que poden viure anònimament i alhora formar part de xarxes virals dirigides per persones conegudes o desconegudes.
Finalment, en Vicent Partal ens ha explicat que, mentre defensa la llibertat individual en els continguts dels blocs, defensa també un cert estil en l’escriptura i la maquetació per fer-los llegibles i també una certa coherència en el contingut. El que no accepta és la definició de periodisme ciutadà. Per a Partal, un periodista ha de ser un professional d’un mitjà de comunicació, definit com una empresa pública o privada que es dedica a informar la societat. Un blocaire és un amateur que pot parlar del que sigui, fins i tot de les coses que passen, però això no el converteix en periodista.
Per a Partal, un periodista, que és un professional, ha de respondre al rigor i l’estil del mitjà pel qual treballa, mentre que un blocaire pot seguir l’estil que vulgui, ja que només es deu a ell mateix.
Com podeu veure, un debat molt interessant que ha suscitat una bona colla d’intervencions. Demà, més Catosfera.
Altres blocaires que segueixen les jornades:
Apunts relacionats:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!