198. La doble victòria del Batalló 761

21 de març de 2008

3 comentaris

198. La doble victòria del Batalló 761

Als EUA, la història del Batalló de tancs 761 és la història d’una doble victòria. Abans de la Segona Guerra Mundial, l’exèrcit dels EUA era oficialment segregacionista: els soldats blancs i els soldats negres no podien combatre junts i, de fet, hi havia molts pocs soldats negres. La majoria de reclutes negres eren destinats a feines auxiliars i de manteniment (mecànics, cuiners, transportistes, etc).

Tot i que hi ha referències de tropes negres lluitant pels EUA des del mateix moment de la independència, amb casos tant famosos com el Regiment 54 de Voluntaris de Massachussets, retratats a la pel·lícula Glory, o bé els Buffalo Soldiers a qui cantava en Bob Marley, l’administració nordamericana desconfiava de la capacitat dels afroamericans per lluitar correctament en un camp de batalla. De fet, el propi president Woodrow Wilson, a qui devem el concepte d’autodeterminació dels pobles, va ratificar l’ordre de segregació racial a les seves forces militars.

La creixent pressió per tal que els EUA entressin a la Segona Guerra Mundial va fer que el General Lesley J. McNair ordenés la creació d’unitats afroamericanes. L’any 1942, amb els EUA ja en guerra, es va crear el Batalló 761 de tancs, amb base a Texas. El batalló, però, era tractat com un experiment. Tot i que els batallons d’unitats blanques entraven en servei després de dos o tres mesos d’entrenament, la gent del 761 van haver d’aguantar dos anys d’instrucció fins que se’ls considerés “aptes per al combat”.

El batalló arribava a França el 10 d’octubre de 1944 per la mateixa platja Omaha on quatre mesos abans s’hi havia guanyat una crucial batalla. El batalló anava dirigit al Tercer Exèrcit dels EUA, comandat pel famós Patton, el qual no feia fàstics a tenir soldats del color que fos. Van ser adscrits a la Divisió 26, com a complement blindat a aquesta unitat d’infanteria.

Tot i que Patton els va rebre amb un discurs encoratjador fet en el seu estil barroer i directe, en privat va manifestar la seva preocupació per tenir al camp de batalla soldats “que no pensaven gaire ràpid”, una opinió que no va rectificar en cap moment.

El batalló va començar els combats el 7 de novembre de 1944 i no va parar de combatre durant 183 dies, el triple del que era acostumat. Estaven destinats a la zona de Moselle i entre les seves accions va haver-hi la famosa cursa per trencar el setge de Bastogne, on només la divisió 101 de paracaigudistes aguantava l’ofensiva de les Waffen-SS a través de les Ardennes.

Alguns veterans blancs de la infanteria dels EUA recordaven el primer cop que es van trobar amb soldats afroamericans: l’alegria de veure apropar-se tancs amics que podien resoldre una situació complicada es tornava estranyesa al veure que els caps que sortien per les escotilles eren tots negres. Però fins i tot els soldats dels estats sudistes acabaven rebent amb alegria l’ajut, vingués de qui vingués.

Un altre fet destacat del batalló 761 va ser l’alliberament del camp de Gunskirche, un dels camps satèl·lit de Mauthausen-Gusen. Imagineu-vos la cara dels carcellers de la SS en veure que l’extermini de jueus era abortat per un grup de tanquistes negres! Al cap d’uns mesos, a Àustria, el 761 va entrar en contacte amb tropes ucraïneses de l’Exèrcit Roig i va completar així la seva primera victòria, la victòria contra el racisme genocida internacional.

Però a casa encara calia lluitar una altra batalla: el racisme discriminatori no seria eliminat oficialment dels EUA fins a la gran sacsejada social dels 60. La Segona Guerra Mundial havia estat una gran plataforma per a negres, mexicans, nadius americans i filipins per a mostrar-se tan útils a la societat com els blancs. També va ser el moment en què les dones van ocupar els llocs de treball a les fàbriques i van rebre un sou propi que ja no van voler abandonar. Ara calia usar aquesta visualització, aquesta oportunitat única.

Quan els EUA començaven a demanar voluntaris per a la guerra, James Thompson, un treballador d’una cafeteria, va escriure al Pittsburgh Courier demanant que les dones negres transformessin el famós símbol de la V de victòria (. . . _ en morse) en una doble V, per a la victòria a fora i a casa. La campanya de la Doble V (la doble victòria) va tenir molt de ressò i el propi J. Edgar Hoover va demanar a Roosevelt que els seus instigadors fossin jutjats per traïció a la pàtria, però John Sengstacke, editor del diari Chicago Defender, va convèncer desesperadament al Fiscal General Francis Biddle que no ataqués l’incipient moviment civil afroamericà. Biddle hi va consentir a canvi del compromís de la premsa i els moviments civils en vèncer primer la Segona Guerra Mundial i veure després què es faria a casa. Els moviments civils hi van accedir. La primera contrapartida es va produir el 26 de juliol de 1948, quan el President Truman va aprovar l’ordre executiva 9981 que prohibia que l’exèrcit diferenciés als seus membres en funció de raça, color, religió o origen nacional.

pantera negra 761 Quinze anys després, quan el moviment pels drets de les minories racials va assolir la primera plana de l’interès nacional, un dels grups més destacats en aquesta reivindicació va escollir com a símbol el símbol que vint anys abans duien cosit a la solapa els soldats del Batalló 761 que lluitaven contra el feixisme: una Pantera Negra. Després d’un dur conflicte social, el moviment pels drets civils va assolir la plena igualtat dels ciutadans blancs i negres als EUA.