Trencavèl

Fa seixanta-sis anys el món era ben diferent de com és ara. No hi havia televisió, ordinadors ni Internet. No hi havia satèl·lits artificials, trens d’alta velocitat ni autopistes. No hi havia antibiòtics, cocaïna ni es coneixien els grups sanguinis. Tampoc es coneixia la tectònica de plaques, la composició del Sol i la dimensió de l’Univers. No hi havia Nacions Unides ni cap de les seves organitzacions (Banc Mundial, OMS, FMI, UNESCO, etc). Àsia i Àfrica no eren lliures, eren colònies bàsicament de França i del Regne Unit.

Fa seixanta-sis anys hi havia molts menys països independents que ara. Alguns països eren ben nous, com Irlanda, Noruega, Finlàndia, Síria, Irac o Transjordània. Altres països com Islàndia, Palestina o Kuwait no eren països independents, només eren províncies o regions. Altres països havien desaparegut feia poc: Prússia, l’Imperi Austro-hongarès o l’Imperi Otomà. L’Imperi Rus s’havia transformat en l’URSS.

Però avui fa seixanta-sis anys tot això va canviar.

El set de desembre de 1941 l’Imperi Japonès va bombardejar la base militar dels EUA de Pearl Harbor, a les illes Hawaii. Això va propiciar l’entrada dels EUA a la Segona Guerra Mundial, del bàndol Aliat, ajudant l’URSS i contra l’Eix. La guerra a mort feia dos anys que durava, però de fet des de 1932 el món s’havia convertit en un enfrontament més o menys obert entre feixistes, comunistes i demòcrates. La implicació dels EUA en la guerra va ser decisiva per mantenir la defensa del Regne Unit (la dura Batalla de l’Atlàntic contra els submarins alemanys), subministrar material processat a l’URSS (de botes a tancs passant pels vitals camions) i finalment començar a recuperar el terreny perdut a Europa, amb els desembarcaments al Marroc, Algèria, Sicília, Itàlia, Normandia i Provença que van dur a la victòria final a Europa.

Al Pacífic els EUA van reforçar la defensa xinesa a través de les rutes de l’Himàlaia i de Birmània, per Mandalay, posicions aguantades precàriament pel Regne Unit, van ajudar a la defensa d’Austràlia a les Illes Salomó (Guadalcanal) i a la selva de Nova Guinea i, abans d’atacar les Filipines (la ruta més lògica) van decidir treure’s de la màniga una colla d’operacions amfíbies amb desembarcaments punt a punt de quatre i cinc mil quilòmetres, fets a les illes Gilbert (Tarawa), Marshall (Kwajalein i Eniwetok), Marianes (Saipan, Tinian, Guam), Palau (Peleliu), Iwo Jima i Okinawa. Aquesta proesa logística els va dur a distància de bombardeig de Japó sense haver passar pel camí ortodox de reconquerir primer Indonèsia, Filipines i Xina, amb el conseqüent estalvi de vides humanes pels dos bàndols i les poblacions civils d’Indonèsia, Filipines i Xina. Després d’una dura campanya de bombardeigs sobre la població civil japonesa, incloent els dos famosos atacs amb armament nuclear, la guerra es va acabar.

I quan la guerra va acabar, el món havia canviat. Aquells guerra tan bèstia va obligar a exprémer el cervell dels millors inventors i científics de cada país. Tots els avenços que s’havien dirigit a guanyar la guerra van començar a aplicar-se, poc a poc, per millorar la pau. Les aplicacions militars ens van dur a tenir autopistes, antibiòtics, electrònica, ordinadors, grans avenços matemàtics, el radar, el sonar, radio-fars, sistemes de visió nocturna i en infrarojos, sistemes de navegació nocturna i en mal temps, fertilitzants, goma sintètica, plàstics, satèl·lits i coets. Es va avançar en l’economia d’escala, les aplicacions logístiques i la fabricació modular. L’estadística va entrar amb força a la indústria i es va exigir el control de qualitat. Es va revolucionar l’enginyeria aeronàutica i es van crear els motors a propulsió. Es van crear submarins eficaços i grans avions de transport. Van aparèixer els homes-granota i les bombones d’oxigen, els bulldozers i els grans molls artificials. Es van desenvolupar teixits i calçats adequats per la freda Escandinàvia i pel càlid Sàhara. Es va crear l’ONU i vam tenir energia nuclear. Europa ja no era la primera potència del món i van començar els processos de descolonització d’Àsia i Àfrica.

Tot això no existia, abans. Hem passat vuit mil anys de civilització sense tenir-ho i avui fa seixanta-sis anys que ho tenim.

Aprofitem-ho!

A la foto, el cuirassat USS Arizona explota durant l’atac japonès.

Apunts relacionats:

• 147. El segon àlbum d’Auschwitz i el segon Holocaust
• 81. Red Sector A
• 80. L’infern
• 78. Rachid Bouchareb, els goumiers i Sétif
• 74. Unitat 731
• 59. La batalla de l’Ebre
• 73. Holodomor
• 26. Stalin a Samara
• 25. Gulag

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!