153. Sobre el perills de la realitat virtual en els infants

Em fa por. No vull acostar-m’hi gaire. Sovint els científics no pensen gaire les conseqüències socials dels seus invents i això n’és un exemple clar. És molt perillós posar tot el coneixement del món a l’abast de qualsevol i és més perillós encara poder accedir al coneixement descontextualitzat, en píndoles que no ens situen de la manera adequada per poder absorbir tanta i tanta informació.

Els meus contactes em confirmen que els casos de bogeria transitòria són cada cop més freqüents. Fa tres o quatre anys vaig rebre un correu que m’avisava del trist cas d’un pobre estudiant parisenc que va embogir de tant immersió en una realitat virtual. Va llançar-se per la finestra de l’habitació on malvivia, sempre amb el cap entre els papers. I tot just l’any passat em va arribar el rumor d’uns joves de València que es creien qui-sap-què i que van decidir plantar cara a la Guàrdia Urbana com si d’un joc es tractés. La festa va acabar malament, perquè els energúmens que protegeixen les nostres ciutats no són gaire fins en psicologia i no van endevinar el motiu de la fatxenderia. Evidentment, havien llegit massa.

I molt em temo que en les properes dècades ens arribaran més tristes notícies provocades per aquest afany miserable d’accedir a un coneixement restringit. Tot just fa uns mesos, un nebot em va preguntar per Alexandre el Magne. "Tiet, és cert que va derrotar els perses?", em va dir. "Com ho saps, això? Qui t’ho ha dit?". "Ho he llegit en un llibre sobre els herois de l’antigor. És molt interessant!". Bufa! Quina ensopegada! M’havia deixat el llibret de manera descuidada sobre un bagul, amb tot de roba bruta. La quitxalla, ja se sap, ho remenen tot i ho va trobar. Vaig reaccionar amb cautela: li vaig confirmar la història d’Alexandre però li vaig explicar que les històries s’han de conèixer en el seu context, explicades com ho hem fet tota la vida: per via oral. Vaig tancar el llibret a ‘l’armari dels llibres’ i vaig tancar l’armariet amb clau. Tota precaució és poca davant la ment innocent dels infants.

Eps, en el fons no em sembla malament que un infant pugui conèixer Alexandre. No sóc pas un retrògrada, jo. Però no crec correcte que pugui accedir a la píndola d’informació que representa un llibre imprès, aquesta via moderna d’accedir a la informació descontextualitzada, sense haver passat prèviament per la dura via del coneixement oral, repetit una i mil vegades per poder-lo assimilar com Déu mana.

Això d’accedir a una sala de llibres (una ‘biblioteca’) i poder agafar un volum qualsevol, sense prèvia preparació del que ens hi trobarem, ho trobo horrorós. Quins textos i quines làmines gràfiques hi trobaran els nostres infants? A quins coneixements prohibits per la nostra moral accediran? La nostra societat és moderna i no té els recels de fa dos segles, quan els nostres Almogàvers cremaven allò que no entenien. Però hi ha límits que la nostra societat no acceptarà mai i certs coneixements que no són de lliure circulació, ni ara ni mai.

És el món en llibres: una visió infantil, caòtica, atomitzada, estrident i perillosament banal de la realitat; i una recreació accelerada i histèrica d’esdeveniments d’una gran importància. Certament, la gran majoria de llibres són històries banals i anodines, però això no els treu la perillositat. Tantes històries de cavalleries inflen el cap dels infants i dels joves estudiants. Tot el dia amb el cap entre els llibres no pot ser bo. Han de conèixer el món real, l’escola del carrer i deixar-se estar de lletra impresa. A més, els llibres poden ser llegits sense conèixer-ne l’autor de manera personal, cosa que no passa amb l’eficaç aprenentatge tutorat. El llibre es basa en un anonimat que és el camp adobat perfecte per a la més absoluta de les impostures. Si la revolució de la impremta ens ha dut fins aquí, potser paga la pena de replantejar-la. El món en llibres no és emancipador: és alienant.

La societat que es vegi abocada als llibres no té futur.

Aquest article és una resposta a l’article d’en Ferran Sáez que podeu llegir ací.

Apunts relacionats:

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *