84. L’ètica de Maine

Llegeixo a Wired que fa tres setmanes hi ha hagut força debat als EUA sobre la implantació d’un carnet d’identitat federal. La llei, anomenada Real ID Act, acompanyava un pressupost militar que havia de ser aprovat i per això no va ser discutida d’entrada.

Un vell truc dels legisladors centralistes.

Ara resulta que una colla d’estats s’estan revoltant perquè no volen perdre la seva sobirania sobre els seus ciutadans. Montana i Iowa estan estudiant la manera d’aturar-ho mentre que Maine ha tirat pel dret i ha declarat il·legal aquesta llei perquè costaria 185 milions de dòlars, convertiria Maine en una extensió del govern federal, envairia la privacitat personal i no aturaria el terrorisme.

Si el carnet nordamericà s’implanta i Maine no l’accepta, els seus ciutadans tindrien problemes per fer vols nacionals o per entrar als tribunals federals, però la seva independència quedaria respectada. Segons diuen, si Maine vota que no, l’estat federal no té cap dret a implantar-los cap d’aquests sistemes de control de la població.

Els senadors Daniel Akaka (Hawaii) i John Sununu (Nou Hampshire) ja han presentat al·legacions contra alguns punts de la llei. Critiquen que una llei així s’implanti sense un consultar-ho a la població. Alguns dels comentaristes més exagerats avisen que aplicar un document d’identitat és avançar cap al totalitarisme feixista, de tall europeu.

D’altra banda, els estats de Califòrnia i Nova Jersey creuen que un document d’identitat comú per a tots els estats durà més beneficis que problemes. Podrà servir per fer tràmits administratius per internet i facilitarà la burocràcia interdepartamental. Un dels problemes d’implantació que cita Califòrnia és amb tots els seus ciutadans que no tenen ni tant sols partida de naixement!

Penseu que Califòrnia és l’estat dels EUA amb més gent registrada legalment a través dels carnets de conduir: onze milions de persones sobre una població de trenta-vuit milions. Imagineu-vos la manca de control que té l’estat sobre la població als EUA i els maldecaps que això genera per la policia! Una situació impensable als països europeus on la policia és un dels pilars que sostenen els governs.

Tot això m’ha fet pensar en Catalunya. Us imagineu que tinguéssim un govern catalanista que presentés recurs contra les lleis espanyoles que envaeixen les competències catalanes? Com ara… educació o benestar social? Potser és somiar massa?

Us imagineu uns diputats, ja no que plantin cara al Congrés per defensar els seus votants, sinó amb l’ètica de permetre que el partit guanyador de les eleccions pogués governar? L’ètica per deixar que el partit que ha guanyat en vuit-cents dels nou-cents municipis del Principat pugui governar? L’ètica per evitar que arreu del país no hi hagi la frustració de sentir que votar és una presa de pèl perquè el resultat ja està decidit? A Catalunya això sí que és somiar massa…

Em quedo amb algunes de les frases que han citat els lectors de Wired arran de l’ètica democràtica (l’americana, no la catalana):

  • Els qui cedeixen una mica de Llibertat essencial per comprar una mica de Seguretat temporal no mereixen ni Llibertat ni Seguretat. Benjamin Franklin.
  • Els qui voten no decideixen res. Els qui compten els vots ho decideixen tot. Josef Stalin.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *