71. Hostes vingueren…

A Catalunya, l’origen de les persones no és cap problema. El seu programa
polític sí que ho és.

Els terribles atemptats suïcides al metro de Londres van ser executats per
anglesos. Nois nascuts a Anglaterra, d’educació anglesa, però que primaven
la seva vinculació religiosa al civisme de la seva pròpia societat. Un d’ells fins i tot treballava de mediador cultural. Va ser un xoc. La integració falla.

A Catalunya tenim una bona colla de municipis on la integració a la societat
catalana ha brillat per la seva abscència. El missatge que hem hagut de
sentir els catalanoparlants una i altra vegada referent a aquesta manca d’integració sempre ha
estat el mateix: prou feina té la gent a buscar feina com per haver
d’aprendre català.

A més, els intents
d’integració fets des de la Generalitat han estat sempre constantment
ridiculitzats per determinats partits catalans qualificant-los de barretinaires, provincians, sardanistes i
tòpics així.

No hem pogut construir un model d’integració potent també perquè bona part de la
classe política catalana no ho ha volgut, per poder mantenir així una bona quantitat de vot captiu. Un vot que mai s’ha sentit motivat per votar a les eleccions catalanes, perquè no se les ha fet seves.

Aquesta manca de
polítiques fortes d’integració és la que ara pateixen els mateixos barris
amb les noves onades migratòries. Conec algunes persones que han viscut tota la vida en barris d’immigració que ara es queixen perquè els nouvinguts "no se integran".

Per ser conseqüent, la progressia multicultural catalana hauria de
solucionar els problemes de comunicació amb els veïns, amb l’Ajuntament o
als CAP amb el mateix respecte que ha tingut sempre envers els de casa.

És a dir: si
el nouvingut se’ns adreça en amazigh o en urdu, nosaltres hem de contestar
en amazigh o en urdu, per respecte. La televisió pública catalana ha d’emetre en wolof, per respecte. Els policies i jutges ens han de parlar
exclusivament en àrab: és una llengua internacional, de finances, de cultura
i història que entén molta més gent que no pas el català. Etcètera.

A veure si a sobre d’haver de buscar feina els nouvinguts han de molestar-se
a aprendre la llengua d’aquí! Hem de ser multiculturals. O és que quan parlem d’immigració parlem d’una altra cosa?

NOTA: el text és irònic, no m’he tornat boig.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *