Trencavèl

Comentaris polítics de Martí Cabré

21 d'octubre de 2006
0 comentaris

61. Drets i deures

Som al país del seny i la rauxa. I de la hipocresia, també. Els mateixos partits que ens van escalfar el cap amb l’importantíssim capítol de drets i deures en la redacció del nou Estatut, ara es posen les mans al cap quan es volen estendre aquests drets i deures a les persones immigrades.

Com a societat tenim el dret a definir els drets i deures que s’apliquen a cada estament de la societat. Tenim drets i deures diferents per als menors d’edat, per als presoners, per als càrrecs polítics, per als aturats, per als malalts terminals, per a les famílies monoparentals, per a les famílies nombroses i per als esportistes d’elit. També tenen drets i deures diferents de mi els funcionaris. Per què no podem parlar dels drets i deures dels immigrants?

Els immigrants no es poden tractar tots iguals perquè no són tots iguals. No arriben tots igual i no busquen el mateix. N’hi ha que només volen guanyar-se la vida voltant ací i allà. N’hi ha que volen estalviar per tornar a la seva terra amb la bosseta plena. N’hi ha que són treballadors de multinacionals que viuen aquí el temps que dura el projecte en què treballen. N’hi ha que no tenen cap plantejament vital. N’hi ha que volen quedar-se aquí tota la vida, però en una comunitat tancada. N’hi ha que volen viure la seva jubilació entre nosaltres, oberts o tancats. N’hi ha que volen quedar-se, educar les filles com a catalanes i tenir néts capaços d’escriure apunts com aquest.

De la mateixa manera que en una societat liberal hem de respectar el grau d’integració que l’immigrant, amb els seus condicionants particulars, tria, també hem d’equiparar els drets d’aquesta persona amb els deures que accepta complir.

Hi ha deures que no tenen exempció, com el compliment de la Constitució i l’Estatut, els Drets Humans o el Codi Penal Espanyol i el Civil Català. També hi ha drets universals, com la sanitat i l’educació dels infants. A partir d’aquí, tot es pot negociar.

No conec la proposta de punts que s’ha posat sobre la taula aquests dies, però celebro que es posi sobre la taula una proposta d’integració dels immigrants sense floritures verbals ni lemes simplistes que no duen enlloc.

Amb veu moderada, amb idees clares i sense desqualificacions es pot parlar de qualsevol tema, es pot fer política. Amb lemes i logos es fa màrqueting.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!