254. La fòrmula-cuirassa

Muriel Casals, fins ara presidenta de l’Opinió Catalana, serà la nova presidenta d’Òmnium Cultural.

Us voldria ressaltar la part final del seu article de comiat com a presidenta de l’Opinió Catalana, que podeu trobar al número 27 (Primavera 2010):

“Una part del problema rau en què les instàncies polítiques del nostre país senten aversió contra l’activitat intel·lectual i contra aquells que la practiquen. Aquesta és una feblesa que grups com l’Opinió Catalana hauríem d’ajudar a superar, però malauradament massa sovint ens hem trobat immersos en la dinàmica de confondre la lleialtat institucional amb la por a la crítica.

Mentre governava CiU, que no va tenir mai el control del poder de veritat, el sistema financer i els mitjans de comunicació, la crítica dels catalanistes que volíem anar més enllà va ser una pràctica prou tolerada; ens manteníem al marge de les instàncies d’exercici del poder i esporàdicament en participàvem. Amb l’arribada del Tripartit, sota l’hegemonia del PSC lligat al “poder de veritat”, l’activitat intel·lectual ha estat, massa vegades, considerada una amenaça.

L’esquerra catalanista, anomenada així com una fòrmula-cuirassa per exercir el poder sense entrebancs, i una oposició que no aconseguir trobar el to adequat, han malmès l’esperança que el relleu a la Generalitat havia despertat.”

Déu n’hi do, oi? Si tenim en compte que durant la formació del Primer Tripartit els dirigents de l’Opinió Catalana eren usats pel PSC com a vaselina per rebaixar l’escaldament dels darreres convergents, potser és que amb vuit anys de poder del PSC ara són ells els qui se senten escaldats. Ningú lubrica?

Això de considerar una amenaça l’activitat intel·lectual és brillant. Ens demostra com la intel·lectualitat catalana és perfectament homologable a la de qualsevol país europeu… als anys 1930. Com en tantes altres coses, el franquisme va congelar l’evolució del pensament social crític i de la ciència política i a casa nostra encara cal cometre tots els errors estratègics que per Europa van cometre en el seu moment i que no cometran mai més, bàsicament el fet de crear un discurs que ajudés a arribar al poder a aquells qui després destrueixen els qui els han ajudat.

I això de l’esquerra catalanista com a fòrmula-cuirassa per justificar qualsevol comportament és fer diana: així com Alfonso Guerra deia que “la política socialista és la que decideixi fer el PSOE, sigui la que sigui”, des de fa deu anys ERC ha justificat qualsevol bajanada dient que ells eren l'”esquerra catalanista”, encara que els fets demostressin el contrari. Som un país on ens prima l’estètica i fem més cas del que uns senyors diuen que no que del que fan.

Senyors, com diria un conegut analista polític independentista, “Catalunya té un problema, i aquest problema es diu PSC”. L’Opinió Catalana, en boca del genial Sellarès, diu que aquest cop toca no mullar-se en les properes eleccions. Massa escaldamenta? Doncs bé, a les properes eleccions hi ha dues possibilitats: solucionar el problema de Catalunya o tornar a passar per la farmàcia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *