Trencavèl

L’altre dia parlàvem de Harold Bloom i Ramon Llull. Avui parlem d’un altre Ramon Llull, que no és una persona física sinó una entitat cultural.

El Llull havia de ser l’entitat que superés les diferències polítiques
entre els diversos territoris de cultura catalana per promoure aquesta
cultura a l’exterior. Si sempre ha tingut una vida difícil, des de que
la Generalitat de Catalunya va quedar neta de nacionalistes catalans
aquest institut ha anat de capa caiguda.

Tenim
la marxa del Govern Balear per discrepàncies amb el tracte rebut pel
Govern Català. Tenim el canvi dels estatuts per poder promoure la
‘cultura catalana’ enlloc de la ‘cultura en català’, per poder-hi
encabir l’obra de tots els creadors culturals espanyols que són
ciutadans de Catalunya (i que per tant passen a tenir dos vehicles de
promoció, el de l’administració espanyola i el de la catalana). I ara
la dimissió de Xavier Folch davant la situació de bloqueig que provoca
tenir algú com Mieras a la conselleria de cultura.

I tenim
Frankfurt a la cantonada… pot ser el ridícul més espantós d’una
llengua convidada a la fira del llibre més important del món.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!