Trencavèl

Comentaris polítics de Martí Cabré

2 de juny de 2009
5 comentaris

228. La pudor insuportable

Quan el Tripartit (PSC-ERC-ICV) va arribar al poder a la Generalitat del Principat de Catalunya, desp?es de 23 anys de govern de CiU, TV3 es veia de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i Catalunya Ràdio era líder.

Avui ja no és així. En Vicent Partal ho explica molt bé al seu Mail Obert. TV3 ha tancat a les Illes Balears i és en procés de desaparició al País Valencià. Catalunya Ràdio fa tentines. Només l’extraordinària temporada del Barça mitiga la caiguda lliure.

Les amenaces del PSC s’han anat complint una per una (fer fora periodistes, eliminar els referents nacionals) i tenir ERC al govern s’ha demostrat que no serveix per res.

L’ofec dels mitjans de comunicació nacionals només és la part visible de l’ofec lent i constant de la societat civil catalana, on la poderosa màquina de la Diputació de Barcelona distorsiona la realitat social del voluntariat polític als petits ajuntaments a base de càrrecs ficticis que permeten alliberar els seus ‘voluntaris’ i on els presidents d’entitats culturals o associacions de veïns són eliminats del càrrec quan discrepen de la voluntat de l’ajuntament. Encara que tinguin el carnet del PSC. A Terrassa en tenim força casos.

I a sobre, tot això beneït per una Generalitat dominada pel PSC, sense haver guanyat les eleccions!

Frank Zappa ho cantava durant l’època de Bush pare: “si ens continuen manant aquests mediocres, el món no farà cap pet, però farà una pudor insuportable”.

  1. En una de les clasificacions posibles de l’huma, trovem que hi ha de dos tipus: els que necesiten que els guiin i els que no

    2000 anys de cristianisme genocida no en son prous pels que necessiten un pastor que els pugui convertir en ovelles inconciens i contentes de servir a l’amo

    Ara haurem de patir 2000 anys mes de democracia genocida pels mateixos subhumans que si no els dius que han de fer no saben ni respirar

    L’unica manera de fer que ens permetin ser lliures es prenen les regnes de les nostres propies vides

    Igual que els calers, la societat de la suposada democracia nomes s’aguanta si els hi seguim el joc

    No us dire que heu de fer (aixo us convertiria en les meves ovelles ovedients) pero si dire que fare jo: jo no sere cap escalu ni de cures ni de politics ni d’estrelles mediatiques

    Jo soc la meva propia estella mediatica, el meu propi guru, tutor i mestre

    No necessito governs, ni cap sistema de creences que em digui el que haig de pensar, creure, ser

    M’agradaria viure en un mon lliure d’amor i no en un mon on el genocidi es normal i plenament acceptat

    M’agradaria viure en un mon on poder estimar als altres en comptes de tenir-los por pero tots hem de col.laborar: sino jo m’haure de menjar la merda dels politics genocides, dels policies torturadors i de les ovelles subnormals que per tal de no pensar s’estimen mes que les esclavitzin

    Feu-me el favor de no intentar-me esclavitzar a mi perque us haqueixare desde dins, desde on mes mal us fara

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!