Trencavèl

Comentaris polítics de Martí Cabré

13 de novembre de 2008
0 comentaris

214. Tashio Tomogami i el revisionisme japonès

Us transcric un interessant article publicat per Àlex Calvo al butlletí del CEEC. Cal tenir present que després de la Segona Guerra Mundial Japó no va fer l’esforç alemany o italià per reconèixer el seu passat agressiu i encara avui a Japó, igual que a Espanya, hi ha un discurs populista que simpatitza amb el passat feixista.

Destituït el cap de la Força Aèria japonesa
El
General Tashio Tomogami, cap d’estat major de les Forces Aèries
d’Auto-Defensa Japoneses (ASDF) ha estat destituït, abandonant el
servei actiu el passat dia 3 de novembre. El motiu que ha provocat la
seva destitució ha estat la participació, i victòria, en un concurs
d’assaig amb un text titulat “Fou el Japó una nació agressora”1 en el que defensava que:

·         Malgrat
que molta gent pensa que l’agressió japonesa va causar forts patiments
als països asiàtics durant la Segona Guerra Mundial (que anomena Gran
Guerra de l’Àsia Oriental), molts països asiàtics tenen una visió
positiva de la guerra.

·         És falsa l’acusació que el Japó fou un país agressor.

·         No
és acurat parlar d’una invasió nipona de la Xina, atès que el Japó va
obtenir la seva posició al país d’acord amb el dret internacional
gràcies a les guerres Sino-Japonesa i Russo-Japonesa i hi va estacionar
tropes per a protegir aquests interessos en base a diversos tractats.

·         Corea sota domini japonès era segura i pròspera.

·         El President Roosevelt va preparar un parany i el Japó hi va caure i va atacar Pearl Harbor.

·         El Japó s’hauria d’enorgullir de la seva gloriosa història. Un país que nega la seva història està destinat a caure.

Un cop conegut el contingut de l’assaig
guanyador, la reacció de països com Corea del Sud i la Xina comunista
fou immediata, criticant amb duresa aquestes afirmacions. El govern
japonès va reaccionar amb gran rapidesa, i les declaracions crítiques
amb el General Tamogami del Primer Ministre Japonès, Taro Aso, i el
Ministre de Defensa, Yasukazu Hamada, foren seguides per la seva
destitució al capdavant de la forces aèries nipones. A més a més el
ministre de defensa va declarar dijous passat davant el Comitè
d’assumptes exteriors i de defensa del Senat que volia que el General
Tamogami retornés voluntàriament els seixanta milions de iens a que té
dret en concepte de premi de jubilació. El ministre i tres alts
funcionaris han decidit retallar-se el sou temporalment. Els principals
rotatius japonesos han publicat editorials contràries als punts de
vista del General i donant suport a la resposta del govern.

Val a dir que el contingut de l’assaig va
provocar aital revolada perquè contradiu directament la declaració
l’any 1995 pel llavors Primer Ministre Tomiichi Murayama que “El Japó
va causar grans danys i patiments als països d’Àsia i d’altres indrets
pel seu colonialisme i agressió”, la visió de la majoria
d’historiadors, i encadena amb una sèrie d’escàndols i controvèrsies
que han envoltat les Forces Armades nipones, especialment la Marina,
els darrers dos anys.

Malgrat que algunes reaccions no deixen de ser
una mica hipòcrites, no oblidem per exemple que van morir més xinesos
sota el maoisme que per les armes japoneses, fet que Beijing sembla
haver oblidat convenientment, o que es menjava més a Corea del Nord
quan era una colònia japonesa que sota l’actual règim estalinista. És
evident que l’assaig conté diverses errades i distorsions, i sobretot
que un dels pilars de la democràcia és la submissió estricta de les
Forces Armades al poder civil. La posició que ocupava el General
Tamogami era incompatible amb la seva participació en aquest concurs.

Entre d’altres, el General Tamogami acusa Chiang
Kai Shek d’haver estat manipulat pels comunistes, oblidant que sempre
els va veure com un enemic més perillós que el Japó, fins al punt que
va ordenar a les seves tropes no resistir, i fou segrestat pel seu
segon per a obligar-lo a signar un pacte de no agressió amb les forces
comunistes1.
Una pregunta que l’assaig ni tan sols és planteja és perquè no fou
possible un acord entre el Guomindang i el Japó que barrés el pas al
comunisme a la Xina.

Té tota la raó el General quan afirma que un
país que nega la seva història no té futur, però la resposta és
conèixer la història, sense amagar-ne els punts foscos i les errades.
És cert que al Japó hi ha molts professors que s’avergonyeixen del
país, arribant a l’extrem d’oposar-se a l’himne nacional, i que
pretenen inculcar a les joves generacions ideals pacifistes que poden
facilitar futures polítiques expansionistes xineses i afeblir el paper
del país en la lluita contra el terrorisme jihadista, però és molt
dubtós que aquesta sigui la millor manera d’oposar-s’hi.

Un altre aspecte polèmic al que es va referir el
General en el seu assaig fou la possibilitat que el Japó rellegeixi, o
reformi, la seva Constitució en el sentit de permetre la conclusió de
tractats de defensa mútua amb altres països. Fins ara la interpretació
oficial del govern és que la Carta Magna nipona no ho permet2,
malgrat que la qüestió emergeix periòdicament al debat polític i el
Primer Ministro Shinzo Abe va crear un grup consultiu a quines
conclusions es recomanava una reinterpretació oficial del text
constitucional, que no es va dur a terme en dimitir poc després. Durant
una conversa amb periodistes a Nova York amb ocasió de la darrera
Assemblea General de l’ONU el setembre, l’actual Primer Ministre Taro
Aso va indicar la seva voluntat de procedir en aquest sentit.

Finalment cal comentar que fa uns dies s’ha
filtrat que dels 235 assaigs presentats al concurs 78 ho foren per
membres de les ASDF (cap membre de les Forces Terrestres o Marítimes
d’Auto-Defensa hi va participar), i d’aquests 62 pertanyen a l’Ala
Aèria 6 desplegada a la base de Komatsu, Prefectura d’Ishikawa,
dirigida pel General Tamogami del 1998 al 1999. Fou precisament quan
era màxim responsable d’aquesta unitat que es comenta que el General
conegué Toshio Motoya, cap del grup Apa, empresa organitzadora del
concurs d’assaig.

 

1 Versió anglesa disponible a http://www.apa.co.jp/book_report/images/2008jyusyou_saiyuusyu_english.pdf .

 

1 TYSON LI Laura, Madame Chiang Kai-Shek: China’s Eternal First Lady, New York, Grove Press, 2006, p. 114-131.

2 YOSHIDA Reiji, “Collective defense: What it means for Japan”, The Japan Times, 19-05-2007, disponible a http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/nn20070519f1.html .

Àlex Calvo és professor de relacions internacionals a European University.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!