Trencavèl
Comentaris polítics de Martí Cabré
Samira Bellil va morir de càncer el 2004. Tenia 31 anys. Nascuda a Sena-Saint Denis en una família de classe baixa, de seguida es va rebel·lar contra el constrenyiment musulmà de la seva família i va voler viure com una noia francesa occidental.
Samira va ser violada per primer cop el 1987, als 14 anys, per un grup de gent dirigit per un conegut seu. La van colpejar i violar tota una nit. Aquesta peculiar activitat és tan comuna a determinats barris de França que fins i tot hi ha un nom que la defineix: és una tournante.
Un mes més tard, una persona del grup de violadors la va veure en un tren altre cop vestida a la occidental, la va fer fora pels cabells i al cap d’unes hores la tornaven a violar en grup. Cap dels passatgers del tren va denunciar res.
La violència i la incomprensió del què li passava impedien que Samira culpés els seus agressors. Potser ella havia fet alguna cosa mal feta? Quina? Però quan Samira va descobrir que altres amigues seves que duien roba i estils de vida occidentals també eren violades per grups de veïns seus, va decidir denunciar-ho a a la policia.
Els violadors van ser condemnats a vuit anys de presó. Que Samira denunciés repetides violacions en grup va representar una deshonra per a la seva família, ja que la llei de l’Islam prohibeix les violacions i les acusacions de la noia convertien els veïns en mals musulmans. Com a conseqüència la van fer fora de casa.
Samira va passar anys de teràpia fins que va poder expulsar els seus dimonis al llibre Dans l’enfer des tournantes (2002), on apareix amb el seu nom real i amb la foto a cara descoberta. Això va fer que ja no pogués tornar al seu barri. Tal i com explica, “fora de la comunitat ningú ho sap, dins de la comunitat tothom ho sap però ningú ho reconeix“.
Samira Bellil va col·laborar en la creació del moviment Ni putes ni soumises, que pressiona perquè el govern de França elimini els principals problemes de les noies joves de família musulmana:
- pressió per dur el hijab
- pressió per deixar d’anar a escola
- pressió per casar-se jove sense poder escollir el marit
- violacions en grup a qui rebutja la pressió (tournantes)
La lluita de Samira Bellil ha estat qualificada de racisme antiislamista per diverses líders ideològiques de l’esquerra francesa, com ara Sylvie Tissot, Elsa Dorlin o Houria Bouteldja, que asseguren que moviments com Ni putes ni soumises són creats per la dreta francesa per tergiversar la realitat de l’Islam.
Abans de morir, Samira va ser escollida com una de les 12 noies que donarien la nova imatge de la francesa Marianne.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És possible que aquestes liders de l’esquerra no sapiguen totes aquestes misèries que denúncies és que sino no entenc absolutament res