Trencavèl

Llegeixo consternat al Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya que Joan Roura, sotscap de la secció d’informatius de TV3, advoca per la destrucció d’Israel.

De fet, tampoc és tant estrany. L’entrevista de Joan Roura va en la línia manipuladora a que ens ha acostumat l’Albert Elfa informant per als Telenotícies, una línia que deu ser avalada per Roura.

Llegiu vosaltres mateixos l’article del CEEC, prou contundent:

El sots-cap de la secció
d’Internacional de Televisió de Catalunya, Joan Roura, afirma en una
entrevista publicada pel diari El Punt el passat diumenge dia 16, que
“Israel serà un estat àrab i es dirà Palestina”. En unes opinions que de
vegades semblen més pròpies d’un deliri que d’unes reflexions raonades,
aquest alt responsable d’un mitjà de comunicació públic excusa el
terrorisme de Hamas “en definitiva, són fills dels palestins expulsats
el 48”, i nega tota legitimitat històrica a l’estat d’Israel.

És molt
preocupant que una persona que ha d’informar al poble de Catalunya d’un
afer tant delicat com el conflicte israelo-palestí digui que “no crec
en el periodisme neutral”, i a continuació, emeti una diatriba
antiisraeliana que el col•loca clarament en una banda d’aquest
conflicte. Com podem els espectadors de TV3 creure res del que se’ns
informa sobre el que passa entre israelians i palestins si qui decideix
què és el que s’explica afirma que n’hi ha uns de bons que són els
palestins (inclòs Hamas) i uns de dolents que són els jueus?

Joan
Roura, un antic simpatitzant d’Israel que va passar temporades en
kibbutz, sembla demanar que per cada israelià -llegeixis jueu- mort, hi
hagi un àrab, no més: “en l’última guerra a Gaza, per cada israelià que
va morir van morir cent palestins. On són la neutralitat i
l’equidistància?”. Doncs és difícil dir-ho, perquè si tal com diu el
mateix Roura en l’entrevista “la realitat d’Israel és que està envoltat
d’uns quatre-cents milions d’àrabs”, aplicant l’estadística que demana,
quants àrabs haurien d’haver mort per cada jueu des del 1948 fins ara?
Tenint en compte que només en la guerra d’independència d’Israel va
morir gairebé el 10% de jueus que hi vivien, doncs facin números…
El
que és terrible, però, és que es parli de la mort d’aquesta manera, en
base a números, com si fos un partit de futbol i s’haguessin d’anar
comptant els morts com els gols; un a un, dos a un, etc.

D’altra
banda, Roura demostra estar molt mal informat, un fet gravíssim donat el
seu càrrec, al relacionar l’estat d’Israel amb el petroli i afirmar que
el primer depèn del segon. Sap Roura quin país està en l’avanguarda de
l’ús del cotxe elèctric precisament per a aconseguir que el petroli
tingui menys pes en les decisions de la comunitat internacional? Sap
quins són els estats majors productors de petroli, quan van
constituïr-se i quina relació tenen tant amb els Estats Units com amb la
resta d’Occident? I la que tenen amb Israel? La primera qüestió la
podem respondre nosaltres mateixos: Israel. Per a la resta només li
podem aconsellar que llegeixi.

En el CEEC havíem manifestat alguns
cops la nostra preocupació per l’enfocament que la televisió pública de
Catalunya dona a alguns conflictes, i ara Roura ens dona la raó, no és
objectiva, és parcial i ideològica “els mitjans de comunicació espanyols
en el tema palestí saben molt bé quina és la solució…” (…) “els
mitjans de comunicació espanyols tenen molt clar que hi ha uns senyors
que estan ocupant il•legalment un territori, que estan desplaçant
població indígena local, i no tenen sancions”. Bo és saber que el
referent per a Roura són els mitjans de comunicació espanyols. També és
bo veure que algú que afirma guiar-se per les resolucions de l’ONU no
accepti la que va donar vida a l’estat d’Israel, i bo és saber que Roura
desconeix que sempre hi ha hagut jueus, i per tant població indígena, a
Israel i Palestina. Per cert, que pregunti què va passar amb la
població jueva d’Hebron, i amb la de Jerusalem, després del 1948. I
també que s’informi sobre durant quants anys es va impedir als jueus
anar al mur de les lamentacions, i qui governava la ciutat vella de
Jerusalem quan això passava. I si tot i això encara creu que “el recanvi
serà que hi haurà un estat àrab més que es dirà Palestina i on viurà
una minoria important jueva”. I si creu que aquest seria un estat
democràtic. I si en aquest els jueus tindrien els mateixos drets que ara
tenen àrabs i altres minories a Israel com l’oficialitat de l’àrab,
llibertat absoluta de culte, igualtat de drets civils, etc?

Joan
Roura té el dret de pensar el que vulgui, és més, si com ell diu, rep
anònims a casa seva, o a qualsevol altre lloc, que presenti denúncia.
Però el sots-cap d’internacional d’una televisió pública no pot advocar
per la desaparició d’un estat amenaçat per l’extinció de la seva
població durant segles, ni pot justificar les activitats d’una
organització terrorista, ni pot dir mentides, ni es pot permetre estar
desinformat. Si algú que arrossega tota aquesta motxilla ha d’informar
el poble català del que passa a l’orient proper i mitjà, es que, com a
país, com a democràcia, tenim un problema i hem de resoldre’l.

Naturalment, aquest tipus de periodistes “implicats”, se salten la neutralitat tant al parlar de jueus com al parlar de la política catalana. Qualsevol tema on des del Telenotícies es pugui “ajudar” a que guanyin els bons (llegeixi’s Palestins, llegeixi’s PSC) és un tema vàlid per a la manipulació informativa.

I amb aquests periodistes hem de saber com funciona el món?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!