Les posicions més repatànies contra la llengua catalana sovint van acompanyades d’una proposició prêt-à-porter: els catalans som bilingües.
Bé, jo no sóc bilingüe. A casa només es parlava català i a casa només parlem català. Sóc monolingüe. Una altra cosa és que sàpiga idiomes, però això és un altre tema.
Segurament que hi ha molts catalans bilingües, un tret propi de totes les terres d’acollida, que incorporen noves onades d’immigració a cada generació. I això fa que la societat catalana sigui multilingüe i li dóni una complexitat especial.
Però quan per reafirmar-se en les posicions contràries a la llengua em diuen allò de “els catalans som bilingües“, responc: “Bilingüe? Jo, no”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!