Això de tenir el diari Avui en fallida econòmica no deixa de ser molest. No pel diari en sí, que ja sabran els seus gerents quina gestió n’han fet, sinó pel meu dret com a ciutadà de llegir informació de nivell pensada i escrita en català.
Des que l’Avui depèn del govern per poder resoldre el seu deute (estem parlant d’un ERO?), el biaix anticonvergent que ha pres és d’una contundència que esglaia. Fins i tot deixa enrere el Punt i s’acosta als nivells d’intoxicació informativa d’El Periódico.
L’últim episodi és el famós article de Mercè Garcia titulat Tardor calenta a CiU i subtitulat On és Wally? Un article demagog que sembla dictat directament per Miquel Iceta o pel cínic Joan Ferran, que ahir dilluns es proclamava independentista a l’entrevista d’en Salvador Sostres (una sèrie d’entrevistes, d’altra banda, excel·lent).
Si l’Avui inicia amb la Mercè Garcia una sèrie compensatòria a la que hem tingut durant anys amb Desclot, anem malament. I no només per la tendenciositat sinó perquè la distància entre l’article i la realitat és massa grossa. L’any 2009 la notícia a CiU són Miquel Roca i López de Lerma? No s’adona l’articulista del rídicul que fa? La meitat de la militància actual de CiU ni tan sols els deuen haver vist mai en persona, aquests dos antics dirigents.
Hem de buscar doncs un altre diari que sigui (a) seriós (b) pensat en català (c) escrit en català. El Punt no compleix la primera condició i El Periódico només compleix la tercera a mitges. Els diaris espanyols no compleixen la segona i no tenen edició en català. La Vanguardia falla en la tercera condició.
La situació no és fàcil; crec que la millor opció seria una edició en català de La Vanguardia. Per quan?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Martí,
T’entenc i comparteixo en bona mesura la teva visió. Però els fets són inqüestionables: l’Avui perd diners des del mateix moment del seu naixement. En determinades etapes s’han fet càrrec dels dèficits des de la iniciativa privada o pública, de formes més o menys encobertes. Ara una part del dèficit de l’Avui va a càrrec nostre (el 20% corresponent a la participació pública), i la resta de dos senyors provinents del sector privat els quals, per la seva banda, també tenen problemes amb els seus respectius negocis: el senyor Lara i el senyor Godó. I jo entenc que arribi un moment que aquests dos personatges es cansin de perdre diners i diguin prou. Jo no ho sé però sembla que fer un diari de qualitat en català és incompatible amb guanyar diners, o almenys amb no perdre’n. Tot la moguda que hi ha ara a l’Avui és ja l’últim intent per intentar revifar el mort, i si no se’n surten… ja veurem què passa.
I sobre la teva proposta d’una edició deLa Vanguardia en català. A mi també m’encantaria però no et càpiga cap dubte d’una cosa, si encara no l’han fet és perquè els estudis previs de viabilitat econòmica desaconsellen el projecte. I no s’ha d’oblidar que el senyor Godó no és un mecenes, i menys ara amb els greus problemes que té a La Vanguardia.
En fi, tenim una mala peça al taler.
Jo també m’hi sumo a la petició d’una edició de La Vanguardia en català