Trencavèl

Comentaris polítics de Martí Cabré

15 de desembre de 2007
2 comentaris

174. Què faran amb els nostres vots?

En l’apunt anterior s’ha iniciat un petit debat sobre un possible vot de càstig a les properes eleccions espanyoles, per enviar a CiU i ERC un missatge contundent. En aquest apunt de Xavier Mir també s’en parla.

Respecte als comentaris de l’apunt anterior, el que queda clar és que es prefereix una situació de no majoria absoluta al Congrés espanyol, on CiU i ERC puguin fer valer la seva força negociadora. Abandonem per tant la hipòtesi d’una majoria absoluta (llunyana segons totes les enquestes) i centrem-nos en la feina que es pot fer com a valedors del govern.

Eel problema és: què faran els diputats de CiU i ERC al Congrés amb els vots que els hem donat?

No cal pagar cap confidencial per assabentar-se que en Duran vol ser ministre. Amb el PP ho tindria difícil, costaria molt d’argumentar, però una majoria simple del PSOE li obriria les portes a un pacte de govern. Segurament en Duran seria un bon Ministre d’Afers Estrangers espanyol (molt millor que en Moratinos!), però formaria part del govern que negaria transferències i pressupostos per a Catalunya. Això seria un suïcidi polític per a CiU.

Ja va fer prou mal a CiU els pactes amb el PP o la seva posició davant el transvasament d’aigua de l’Ebre. Entenc tots els arguments que es van fer servir en aquell moment i he pogut comprovar que el PP va transferir en vuit anys molts més diners i poder a Catalunya que el PSOE en vint anys, però això no ho és tot. En política el sentiment compta. I la pell. I el cor. I pactar amb el PP té un cost més profund que el benefici que se’n genera. Crec que un govern espanyol amb ministres de CiU seria el cop definitiu.

Però això a en Duran tant li és. Sap que CDC té una certa afinitat amb el massoquisme i no li plantarà cara. Si ell és ministre es podrà jubilar de la política havent completat una carrera brillant. El dirigent d’Unió haurà tocat el cel. Després d’ell, el diluvi.

Per part d’ERC, ara no hi ha un candidat ferm a ministre però tenim una colla de gallets que es baten a duel per veure qui té la cresta més grossa. I una manera de vèncer el duel és fer-se la foto amb el president espanyol. Només cal veure com va quedar en Carod després del pacte Mas-Zapatero per l’Estatut. Llavors es va fer el suec i va tirar pilotes fora, però fa poc ja va comentar que volia ser ell el de la foto i el del pacte.

Tant si ERC col·loca algun diputat de ministre com si no, la feina que han fet els últims quatre anys és decebedora. Per més que els dirigents d’ERC es proclamin independentistes, en aquests últims quatre anys Catalunya ha perdut poder. Cal avaluar sempre els efectes de la política, no les proclames al vent. Així com, per més mal que ens faci, el pacte de CiU amb el PP va donar més poder a Catalunya que l’anterior pacte amb el PSOE, el pacte actual d’ERC amb el PSC ha servit per perdre poder en lleis vitals per a les polítiques socials catalanes com ara la Llei de dependència o la Llei d’habitatge (on es recentralitzen a Madrid competències i diners de la Generalitat i es pren com a vara de mesura una societat castellana força diferent encara a la nostra en costums i necessitats).

El pacte d’ERC amb el PSC també ha servit per donar tot el poder a un partit socialista que considera la CCRTV una entitat nacionalista i que ja ha dit que vol tancar TV3. Ah, perdó, no només ho ha dit: ja ho està fent, començant per Alacant. Això és avançar en la independència? Per a mi, no.

És curiós com tots aquests pactes amb el govern central que perjudiquen els polítics catalans de CiU o ERC no perjudiquen gents als polítics del PSC o el PPC. Ja poden ser ministres catalans d’Indústria com Josep Piqué, José Montilla o Joan Clos, responsables directes del tancament de TV3 a Alacant, que els seus votants es mantenen fidels peti qui peti.

Quina tàctica política es pot seguir contra un votant que fidelitza més enllà de la realització d’unes polítiques que el perjudiquen directament? I em refereixo tant al PPC com al PSC.

Apunts relacionats:

  1. El curriculum de CIU és molt clar, ha intentat sempre entendres amb Espanya i amb governs de tots colors, aquest intent centrat en els anys de govern pepero va estar profitós pels espanyols i catalans i gens pel mateix partit equivocant- se ,aquest, mantenint el pacte mitjans la segona legislatura.
    En el cas de Esquerra, a mi em dóna la sensació que el pacte amb el PSC i PSOE és totalment estèril, la temperatura política del país està pitjor que anys enrere i és que el gran perjudici d’aquest tripartit i després hem vist que també pel país, ha estat que Zapatero guanyes aquell mes de Març, tot estava preparat per fer oposició al PP i ells pujar com l’espuma, no tinc cap dubte que hagués estat així.
    Segueixo pensant que de cares a aquestes eleccions espanyoles el més convenient pel país és votar partits d’obediència catalana, els vots de càstig els trobo inútils i decebedors, la situació política i el comportament dels partits pot ser no és l’adequada, però d’aquí a castigar-los no anant a votar em sembla que no li fem cap favor a la causa ni a nosaltres mateixos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!