EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Publicat el 7 d'abril de 2014

Uh oh no tinc por

De ben segur que en algún moment de la vostra infantesa veu tenir un malson, o bé tenieu por a la foscor, als monstres… L’edat aproximada en que s’inicia els terrors nocturns són entre els 3 i 12 anys, acostumen a desaparèixer amb l’adolescència, ja que a partir de certa edat tenim un altre tipus de preocupacions i desapareixen altres temors que teniem durant la infància.

Els malsons provoquen un despertar amb ansietat, crits, plors…un cop despert, l’infant té un record detallat del contingut del son i una forta sensació de realitat d’aquests continguts que li produeixen por.

Succeeixen durant la fase REM (rapid eye movements) de son, sovint al final de la nit. Què podriem fer per evitar que l’infant tingui por o vagi desapareixent els seus temors? Abans d’anar a dormir evitar mirar pel·lícules de terror, bèl·liques, d’acció… El recurs del conte pot ser una bona oportunitat abans d’anar a dormir, podem inventar-nos nosaltres mateixos la història i fer que el nen/a sigui el protagonista d’un conte on venç la por als monstres. L’infant se sentirà identificat amb el personatge i veurà que realment no passa res.

ALTRES CONTES:

 
De Sean Taylor. Editorial Joventut. Conte on desmitifica la imatge dels monstres i mostra un monstre simpàtic que es fa amic del protagonista.


De Santi Balmes. Editorial Principal de los libros. Disponible per iPhone iPod Touch i iPad. La Martina és una nena que no pot dormir a les nits perquè té por dels monstres.  A l’altra banda del terra, hi ha la nena-monstre Anitram (Martina al revès) que té por dels humans. Una nit la Martina i l’Anitram dormint es coneixeran per primera vegada. 

 
De Gustavo Roldán. Editorial Thule. Altra visió simpàtica dels monstres on els nens i nenes poden simpatitzar amb aquestes bèsties.

També podem comptar amb la col·lecció “Son, vine son” editada per La Galera. Són un grapat de contes que tracten sobre els diferents trastorns i problemàtiques abans d’anar a dormir.

-La Negri té malsons (Marcelo E Mazzanti) Tracta sobre els malsons.
-La nit del lloro
(Cristina Sans) Sobre l’insomni.
-Quin és el meu llit? (Núria Garcia Caldés) Quan dorms en un llit que no és el teu.
-Se’m ha escapat (Noe Bufarull) Sobre l’Enuresi nocturna.
-Un intrús a la habitació (David Montserrat) Un convidat especial per compartir habitació.
-És fosc, tinc por (Martí Ribas) La por a la foscor.

Sobre la por a la foscor també la podem tractar a la llar d’infants, anirirem baixant les persianes de forma progressiva fins que s’hi sentin còmodes i procedirem a fer  un joc de llanternes. Es pot organitzar un recorregut per l’aula, experimentar amb les diferents intensitats de llum, fer ombres deixant una mica més de claror…

Si més enllà de la foscor, la por als monstres, desconeguts o altres temors persisteixen, hauriem de consultar amb un especialista ja que poden derivar a problemes interns del infant. 

ML. 



  1. Me he bajado al iPad el cuento de yo mataré monstruos por ti y es una pasada, Santi Balmes narra el cuento y el final es precioso!!! A Pol le va encantar, ya te contaré Marta. Gracias por dar ideas, que además son buenísimas!
  2. Gràcies pels consells que ens dones per afrontar els malsons i les pors dels menut a les nits. També trobo molt interessants els contes que ens proposes, de segur que son de gran ajuda a l´hora de posar a dormir a un infant.
  3. Molt útil tot això que expliques i els contes que has inclòs, ajudarà molt als pares que es trobin en aquestes difícils situacions! Endavant!!!
  4. Aquestes pors desapareixen quan el pare o la mare dormen al costat de l’infant, o fins i tot quan aquest se’n va a dormir a casa d’un amic. Des de la més absoluta de les experiències personals, diria que la por dels monstres o de la foscor, és la por a dormir tot sol, el temor d’abandonar-se en un entorn desconegut. I es tractaria, en el fons, del reflex d’un dèficit en les relacions socials  del nen o de la família. No en va aquests temors irracionals acaben en l’adolescència, quan poden concretar-se en realitats constatables.  

Respon a Xavier HN Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Contes, Descans | s'ha etiquetat en , per MartaLuque | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent