EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Les TIC a l’Educació infantil

No podem obviar que avui dia les tecnologies formen part de les nostres vides. És per això que dins de l’Educació infantil també se li dóna molta importància i des de ben menuts iniciem als infants a les noves tecnologies, se’n diu TIC que ve a ser: tecnologies de la informació i la comunicació.

Està considerara com un eix transversal del currículum i se situa a un nivell similar a les competències bàsiques tradicionals com la lectura, l’escriptura, el càlcul matemàtic i estan integrades en l’ensenyament.

La competència digital es desplega en totes les àrees del currículum (recordem que són: descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges). Es poden concretar en diverses propostes d’activitat globalitzades que fem arribar als infants, vinculades a la seva vida quotidiana a l’escola. Per això les podem relacionar amb el desenvolupament de totes les capacitats:

  • Progressar en el coneixement i domini del cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats
  • Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateix o mateixa i de les altres persones
  • Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

El Departament d’Educació proposa iniciar els infants a partir dels 2 anys i seguir la seqüència bàsica següent en el cicle del parvulari, dels 3 als 6 anys.

Caldrà fomentar la participació activa de l’infant en l’aprenentatge. Les TIC mai no podrán substituir la manipulació i experimentació directa i hem de respectar la seqüència des del més concret i proper a l’infant fins al més abstracte i llunyà en la selecció -per exemple- dels materials.

Les dimensions de la competència TIC són:

ALFABETITZACIÓ DE LA COMPETÈNCIA TIC

  • Utilitzar el ratolí per assenyalar i clicar
  • Iniciar i tancar l’ordinador
  • Utilitzar el teclat o la tauleta sensible
  • Imprimir clicant a la icona d’imprimir

INSTRUMENTS DE TREBALL INTEL·LECTUAL

  • Prendre consciència de la possibilitat d’obtenir informació per mitjà de mitjans electrònics
  • Confeccionar una image utilizan un programari de dibuix senzill
  • Explicar el procés de treball amb l’ordinador i indicar les eines utilitzades

EINA DE COMUNICACIÓ

  • Fer comparacions simples entre el telèfon i el correu

CONTROL I MODELITZACIÓ

  • Seguir les instruccions

El racó de l’ordinador és imprescindible a partir dels 2 anys i trobarem els següents objectius:

  • Estimular l’àmbit audiovisual
  • Estimular la percepció visual i auditiva
  • Conèixer el vocabulari dels perifèrics de l’ordinador
  • Potenciar la coordinació ull-mà amb el ratolí i el teclat

Permet el treball individual, en parelles o petit grup, és aconsellable que el nombre màxim d’infants sigui de 4 o 5 infants i pugin treballar diferents programes destinats a l’aprenentatge de la lectoescriptura, la discriminació de sons, de formes, jocs d’atenció, de dibuix…).

Les normes d’utilització de l’ordinador i perifèrics han de ser clares i concretes.

Al parvulari és habitual tenir una sala dedicada als ordinadors (per l’aprofitament d’altres cursos com l’educació primària i secundària) mentre que a les escoles bressol ho podem incoporar dins de la pròpia aula.

A part d’un ordinador, es pot treballar amb altres eines TIC com una pissarra digital o un projector que ens pot ajudar a portar a terme un projecte o tenir bones comunicacions amb les famílies a través d’un bloc o el correu electrònic.

Fa poc va sortir la noticia de que l’Institut Nacional d’Educació de Finlàndia va decidir que la cal·ligrafia ja no formarà part del currículum escolar de Finlàndia a partir del curs 2016-2017 i que als nens els hi ensenyaran la lletra de pal i escriure directament a ordinador. 

Aquí la notícia al complet:

http://www.ara.cat/premium/societat/calligrafia-aprenentatge-necessari-perdua-temps_0_1261673952.html

Sembla ser, que per bé o malament les TIC cada vegada van agafant més importància.

ML.



  1. Està bé que des de petits tinguin contacte amb les TIC i que a l´escola se´ls ensenyi les nocions bàsiques per familiaritzar-s´hi. Jo, però, tinc la sensació que a partir d´una certa edat, no sabria dir quina però crec que abans dels 10, els nenes i nenes generalment van per davant en aquesta matèria respecte del professorat. Que en penses d´això, Marta?

    Pel que fa a la notícia de la supresió de la caligrafia a Finlàndia, a mi no hem sembla bona idea. Tot i que jo escric en majuscules (que entenc que és la lletra de pal, no?) perquè faig molt mala lletra i només l´entenc jo, crec que eliminar la caligrafia amb l´argument que no és eficient i una perdua de temps és una manera de treure personalitat a la manera de fer les coses i que contribueix a fomentar un tracte cada cop més impersonal i fred entre les persones.

  2. Jo no crec que sigui una bona idea això d’eliminar la caligrafia del currículum. La meva generació vam aprendre caligrafia i això no ens ha impedit d’aprendre la lletra de pal ni aprendre a escriure a ordinador. És més, la caligrafia em va ajudar molt a millorar la lletra, perquè al principi no tenia la lletra gaire maca… i és important que ele nens facin una lletra que sigui intel·ligible! Jo crec que una cosa no treu l’altra.

  3. Moltes gràcies Xavi pel teu comentari. És molt interessant el que exposes i estic dacord que avui dia els nanos estan molt ben ensenyats amb temes d’informàtica. Sense anar més lluny, recordo un dia que vaig fer de cangur a la la meva cosina quan aquesta tenia 2 anys i mig i sabia perfectament encendre l’ordinador, anar a la web de dibuixos i imprimir-ho, tot sense saber llegir. És al.lucinant.

    Respecte a lo de Finlàndia, no hi acabo d’estar massa dacord. Segons ells, perden massa temps ensenyant cal.ligrafia i que un cop siguin adults no la
    utilitzaran perquè ens comuniquem majoritàriamenr per smartphones, ordinadors, ipads…i amb la lletra de pal (majuscules) ja poden sortir del pas.

  4. Hola Marta! Gràcies pel teu comentari. Ells no creuen que no puguin apendre a la vegada la lletra lligada, la lletra de pal i escriure a ordinador, és simplement que la lletra lligada ja no la troben útil.

  5. La meva experiència és de fa anys —fills del 84 i 86— i fora de l’àmbit escolar.
    D’entrada hi havia l’aspecte de la imitació de l’adult. Si jo treballava amb l’ordinador, ells també ho volien fer I la qüestió era que treballessin realment, no tant que ho fessin veure. Programes adaptats no en vaig trobar gaires, els anomenats «educatius» no ens servien o sigui que em vaig basar en programes que escrivia jo mateix —per exemple per ensenyar-los a reconèixer lletres i números a la pantalla i el teclat—, en alguns jocs, bàsicament no pensats per a nens —val a dir que encara que costi de creure a finals dels anys 80 hi havia molta més varietat de jocs que ara, ja que els sistemes de l’època eren més fàcils de programar.
    Un dels aspectes és que jo jugava —i jugo— amb l’ordinador. I de ben petits que ells van quedar atrets per alguns jocs d’estratègia o trencaclosques que potser els superaven en alguns aspectes, però que es podien graduar de manera que al seu nivell fos útil.
    També, hi havia l’ús simplificat de programes «professionals», per exemple de dibuix o de música. Van resultar més útils que algun presumptament dissenyats per a nens. Val a dir que pel meu ús prioritzo molt els programes fàcils, intuïtius i amb interfície comuna, cosa que en el sistema operatiu majoritari mai ha estat la principal preocupació.
    L’ordinador era una activitat més entre moltes, no tenia cap mena de prioritat, i moltes de les activitats que feia amb els fills, no l’empraven. Per exemple, els vaig ensenyar a llegir jugant a «pistes», amb paperets, al principi amb dibuixos i més endavant amb text, que tenien que desxifrar per trobar-ne un altra d’amagat.
    Amb tot això vull dir que crec que dins l’àmbit escolar, hi hauria d’haver algunes persones amb capacitat per interactuar amb els ordinadors i els nens, cercar programes, adaptar-los i en cas necessari escriure’ls, segurament una opció difícil en temps de retallades especialment de personal.
    Incidentalment, vaig fer servir l’ordinador per ensenyar-los —més ben dit, fer que aprenguessin— anglès. Quan el petit tenia una 8 anys, els vaig començar a comprar alguns jocs que pensava que els agradarien, en versió original. I quan em demanaven que els expliqués com funcionaven, em remetia a les instruccions en paper. Algunes vegades van acabar plorant, però mai no vaig cedir, i al final van aprendre a desxifrar les instruccions i a jugar als jocs. A cas no hi va entrar mai cap joc traduït, ni cap sistema operatiu en espanyol.
    Un altre idea era que quan la meva dona volia fer alguna cosa amb l’ordinador que no sabia fer —el seu àmbit és molt distant— li deia als fills, potser a partir dels 5 anys, que li ensenyessin com es feia. Probablement, acabava donant jo algunes explicacions, però crec que era important que ells veiessin que realment ensenyaven alguna experiència útil a la seva mare.

  6. Doncs no hi estic d’acord. No només ens comuniquem amb smartphones, també escrivim a mà moltes vegades, s’ha de saber escriure també! I la cal·ligrafia és útil també per als qui fan mala lletra, per a millorar-la!

  7. Moltes gràcies Jordi per el seu comentari. Sí, l’aspecte de la imitació sempre és present. Jo sóc nascuda l’any 86′ i amb 9 anys ja tenia el meu ordenador personal i una consola amb videojocs. Ni de bon tros havien les prestacions que havia ara, però no em va costar gens fer-me amb les “noves” tecnologies dels anys 90′.

Respon a MartaLuque Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Tic | s'ha etiquetat en , per MartaLuque | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent