La mort i el dol a la infància
A diferencia de l’any passat que vaig parlar de com treballar la castanyada a l’aula a l’article “Fem Panallets” aquest any em vull centrar en un altre aspecte típic d’aquesta època de l’any, tot sants i la mort.
Com podem fer aquest tractament dins de l’etapa de l’Educació Infantil? Sempre ha sigut un tema tabú pels infants, però crec, des de la meva opinió personal, que és un tema que s’hauria de tractar amb total normalitat, amb un llenguatge clar i entenedor. Sense mentides com per exemple dir que la persona que ha mort està de viatge o ha marxat a viure a un altre lloc ja que podem crear falses il·lusions en els infants.
Quan mor l’avi, l’àvia o una persona propera els infants es fan moltes preguntes, preguntes que a vegades costen de contestar, d’explicar…i que no sempre tindrem les respostes a tot el que ens pregunten.
Des de l’escola, es podria fer unes sessions dedicades a la mort, al dol, a tot el procés. A continuació exposo uns quants contes que ens poden servir com a recurs per poder educar per a la mort amb nens i nenes de P5.
S’HA MORT L’AVI – DOMINIQUE DE SAINT MARS
És a través d’aquest conte en forma de cómic, es relata la dura experiencia del dolor i el consol d’un nen i una nena amb la seva família, davant la mort de l’avi, des de que s’assaventen, fins a quan en poden parlar amb el consol del records.
Un bon recours per pensar en com donar suport als altres que passen per aquest tràngol i aprendre a disfrutar dels moments bons i per acompanyar en els dolents.
LA MARIA NO SE N’OBLIDARÀ – ROSER RIUS
Llibre il·lustrat per treballar a classe el tema del dol. La família es reuneix i, a partir de preguntes que fan els nens als més grans, intenten recordar als avis que ja no hi son. Tots junts acorden plantar arbres a un jardí per poder recordar a l’avi.
NO ÉS FÀCIL PETIT ESQUIROL – ELISA RAMÓN
Explica la història d’un petit esquirol que està molt trist perquè se li ha mort la mare i que pensa que mai tornarà a ser feliç, però el seu pare li fa entendre que la seva mare sempre estarà amb ell i que mai l’abandonarà.
Relat que ajuda els infants a entendre la pèrdua d’un èsser proper.
Després de la lectura del conte es podrà fer una assamblea en petit grup per parlar sobre la història que hem acabat de llegir. Serà important crear un clima acollidor on els infants es sentin còmodes a l’hora de parlar i arribar aquests objectius:
- Preparar l’infant per a la mort
- Propiciar la reflexió sobre la mort i el seu procés
- Manifestar la curiositat i les inquietuds respecte a la mort
- Expressar els sentiments i les emocions
- Adquirir destreses i habilitats de pensament que els puguin ajudar davant d’un succés traumàtic
Per ampliar més sobre el tema, visita la pàgina: http://conxitalarrull.com on ens facilita més recursos per educar per a la mort.
ML.
Un tema delicat però necessari. Crec que potser és la família la que ha de tractar més a fons aquest tema, doncs al cap i a la fí les persones que pot perdre l´infant seran relacionades amb l´àmbit familiar. A més cal respectar totes les crences d´ambit religiós i/o espiritual que giren al voltant de la mort. Tot i així hem sembla perfecte que es tracti aquest tema a l´aula amb els més petits. Hem sembla especialment interessant el tema de l´assamblea, que tots els nens i nenes puguin expressar les seves idees sobre la mort i que la professora els pugui aclarir els dubtes que puguin tindre.
Bona nit Xavi.
Efectivament, básicament és un tema que els infants han de tractar amb la família de forma més profunda, no oblidem que és el primer agent sociabilitzador de l’infant, i que a part, com bé dius és un fet que afecta a la família.
A principi de curs, es fan reunions amb la família per parlar sobre les activitats programades que es treballaran en aquell trimestre, i si algun pare/mare no creu adequat per creences o per altres motius, l’infant no participarà a l’activitat.
No obstant, des de l’escola s’intenta fer un recolzament amb diferents recursos que porten a compartir els sentiments amb els seus companys i es fomenten valors com l’empatia. Pot semblar estrany, però cada vegada es tracten més aquests temes dins de l’escola.
Gràcies per comentar l’article, una salutació!
Bon dia! La veritat és que és un tema moooolt delicat. Jo, si fos profe d’infantil i hagués de parlar del tema als nens, buff! no sabria per on començar! La veritat és que no sabria exactament què dir-los i què no… Jo crec que és un tema que haurien de parlar més amb els pares que no pas amb els mestres… No sé… Enhorabona pel blog!!
Hola Marta, moltes gràcies pel teu comentari. Sí, és un tema delicat i que a més a més no és un tema que s’hauria de tractar des de zero, però sempre va bé tenir un petit recolzament al cercle familiar. Per això els mestres i educadors han de tenir certs recursos per fer la seva intervenció educativa de la forma més óptima possible.