EL RACO DEL MENUT

De tota la vida em sentit anomenar aquesta paraula Guarderia per referir-nos a una escola bressol o una llar d’infants.

Cap els anys 70′ les guarderies per a infants de 0 a 2 anys depenien del Ministeri de Treball  i aquest era de caràcter assistencial, sense formar part del sistema educatiu, per tant no existia cap legislació educativa. La manca de reglamentació feia que hi hagues molts centres incontrolats, amb llocs no habilitats per portar aquesta activitat, sense condicions de seguretat i higiene, sense criteris pedagògics, poc personal i sense qualificar…de manera que molts actuaven amb afany de lucre i sense pensar en les necessitats dels infants. La llei de 1970 parlava d’educació preescolar a partir dels 4 anys, edat en la qual començava el parvulari.

Cap els anys 80′ va començar haver un lleuger canvi i es criticava cada vegada més la denominació guarderia i es va començar a parlar d’escola infantil. També va augmentar l’escolarització dels infants.

Va ser al any 1990 que l’ordenament legislatiu de la LOGSE va reconèixer l’educació infantil com l’inici de tot el sistema educatiu: l’educació infantil és una etapa que comprèn del 0 las 6 anys i es divideix en dos cicles, de tres anys cadascun. A partir d’aquest moment, l’etapa de 0-3 anys s’obligava a les administracions a anar creant places.

L’any 2002, el PP va aprovar la LOCE, que tornava a excloure l’educació infantil de primer cicle del sistema educatiu, però la derrota electoral d’aquest a l’any 2004 va impedir el desenvolupament d’aquesta proposta, que suposava un retrocés en tornar a posar el cicle de 0-3 anys com algo assistencial.

Amb la LOE (2006) es va tornar a considerar l’educació infantil de 0 a 6 anys com a primera etapa del sistema educatiu, dividida en dos cicles (0-3 anys i 3-6 anys) voluntari i gratuït només en el segon cicle.

A Catalunya tenim plena competència en matèria d’educació. La LEC – Llei de 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació – és la primera vegada que Catalunya desplega un model educatiu propi. 

També disposem del decret 101/2010 d’ordenació dels ensenyaments de primer cicle,  pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres. En canvi, el segon cicle de l’educació infantil hi ha el decret 138/2008, de 9 de setembre.

El PP va aprovar la LOMCE per a tot l’estat espanyol, una llei que entre moltes propostes  vol que el castellà també sigui llengua vehicular. Des de varies plataformes com som escola s’han fet diverses iniciatives per demanar una escola en català. La consellera d’educació Irene Rigau va declarar que no s’aplicaria estrictament i que l’entrada en vigor serà merament administratiu.

I·lustració de Joan Turu.

En definitiva, l’educació infantil tant el primer com el segon cicle es basa en els principis següents:

• Educació comuna, inclusiva i coeducadora
• Atenció especial a la diversitat del infants
• Relació amb les famílies (cooperació, participació)
• Detecció i interveció primerenca en les dificultas d’aprenentatge
• Motivació i integració de les experiències i aprenentatges de l’alumnat
• Adaptació al ritme de cada infant
• Necessitat d’establir una adequada coordinació amb el primer cicle i amb el cicle inicial de primària

Per tant, no només es juga o es pinta per tenir-los entretinguts sense cap finalitat. Desenvolupen capacitats que els han de permetre créixer integralment com a persones a través dels quatre eixos següents:

• Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma
• Aprendre a pensar i a comunicar
• Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
• Aprendre a conviure i habitar el món

ML.