EL RACO DEL MENUT

Nosaltres, com a educadors infantils no hem de resoldre el problema, ja que això és competència dels professionals de la salut, hem de contribuir a fer la prevenció detectant tant aviat com sigui possible la simptomatologia de la malaltia que s’està incubant.

És fonamental observar detalladament els indicadors que els nens manifesten respecte a la seva salut. A part de les manifestacions físiques (febre, diarrea, vòmits…) també poden expressar d’una forma no verbal a partir de les seves conductes com per exemple: estats anímics com la tristesa, manca d’activitat i energia, nerviosisme, inquietud, insomni, inapetència a l’hora dels àpats…són altres formes de comunicar-se i fer-nos saber que alguna cosa no va bé.

Cal tenir les fitxes degudament emplenades de cadascun dels infants, amb les seves dades personals i de salut actualitzades, juntament amb la cartilla de la seguretat social i les vacunes. En la fitxa també ha de constar els números de telèfon dels pares per notificar la situació de l’infant o sol·licitar que el vinguin a recollir.

També haurem de tenir a la vista i a prop els telèfons del CAP, hospitals, ambulància, taxi i altres serveis d’urgència o emergència que puguem necessitar.

Hem de tenir molt en compte les següents pautes per fer una bona prevenció:

-Observar: Per detectar bé els possibles símptomes de la malaltia, cal fer una minusiosa observació a l’estat i coloració de la pell i mucoses (erupcions cutànies, exantemes, taques, vesícules, envermelliment…) un control de la temperatura corporal – febre – observar si es produeixen estornuts, mucositat, irritabilitat, manca de gana, vòmits, diarrees, etc.

-Avisar immediatament els pares o tutors legals: És de vital importància que estiguin avisats perquè s’encarreguin de l’infant malalt i consultin el pediatra. 

-Col·laborar: Amb el personal assistencial sanitari i els pares comunicant els símptomes detectats. L’educador infantil mai administrarà de manera lliure medicaments pel seu compte , sinó únicament els prescrits pel pediatre i amb l’autorització per escrit dels pares o tutors legals.

-Procurar animar i distreure: Dins del que sigui possible a causa de la seva malaltia.

-Estimular la gana: Exceptuant si hi ha una dieta especial prescrita pel pediatra. Sempre que sigui possible i segons la malaltia.

En resum, les actuacions principals de l’educador infantil han de ser:

-Aplicació de mesures preventives
-Observació i detecció de signes d’alerta
-Comunicació d’incidències: família i/o professionals de la salut

És important valorar la gravetat, saber actuar amb rapidesa i decisió.

Un cop, l’infant ja està amb els seus pares o està sent atès al hospital, des de la llar d’infants/escola s’enregistrarà la malaltia de l’infant i quines mesures s’han adoptat.

Si la gravetat ho requereix s’ha de fer un comunicat al Departament d’Educació. En casos de malaltia contagiosa s’ha de prendre mesures preventives adequadres per protegir els companys.

Sempre s’ha de comunicar als pares qualsevol incidència, canvi d’actitud, comportament ja que poden ser atribuïdes a un possible inici de malaltia, ja que són ells els qui s’han de fer càrrec de com evolucionen.

ML.