La veritat és que el que aquests nens han après ja de ben petits hi ha molta gent adulta que no ho ha après, és una lliçó molt difícil d’aprendre, d’acceptar. No és gens fàcil, i la veritat és que admiro aquests nens, que ja han madurat en aquest aspecte!
Publicat el 21 d'octubre de 2013
El més important és participar
Sovint hem sentit anomenar aquesta frase, però que té de cert?
Si fa setmanes vaig escriure sobre el joc simbòlic, en aquest article m’agradaria parlar del joc en grup , de l’esperit d’equip i la cooperació amb els companys.
El joc és l’activitat per excel·lència dels infants, contribueix al desenvolupament integral i els hi proporciona plaer i diversió. La majoria de pedagogs reconeixen el valor educatiu del joc i consideren imprescindible per a l’aprenentatge infantil.
A partir dels 4 anys s’inicia el joc en grup, és quan comença a aparèixer la figura del company preferit i normalment prefereixen jugar nens amb nens i nenes amb nenes però en ocasions també poden arribar a jugar tots junts o inclús amb nens més petits quan els hi interessa (necessita un nen per fer de pare o una nena petita per fer de filla).
Comencen a sorgir els líders del grup, els que obeeixen, els que no accepten imposicions i formen un subgrup. El joc en grup estableix vincles i s’inicia el sentiment de pertànyer a un grup i que van sorgint les primeres amistats.
Però, que passa quan el joc és competitiu? Des d’un punt de vista educatiu suposa no potenciar l’empatia amb les necessitats i les emocions dels altres i fomenta un model on els valors se supediten als resultats, per promoure la competència i la rivalitat entre els infants, l’educador/a ha de tenir present promoure sentiments de cohesió, de superació, de victòria , d’equip, de respecte al contrari i a les regles del joc, sens dubte un gran repte per els que eduquem.
Dit això, us adjunto l’enllaç d’un documental anomenat “L’equip petit” té una duració d’uns 9 minuts i val molt la pena de veure’l. Es tracta d’un cas real, de dues escoles de Vilanova i la Geltrú, El Margalló i el Cossetània que s’han unit per fer un projecte en comú: un equip de futbol anomenat “Margatània CF“, l’equip pre-benjamí és el protagonista, un equip de nens de 6-7 anys que sempre perden i mai han marcat un gol, malgrat tot els nens s’ho prenen amb una gran filosofía. Una lliçó de saber perdre.
ML.
Comparteix això:
-
-
Hola! Crec que és gairebé impossible evitar que els nens acabin participant en activitats que fomentin la competència. De fet tampoc crec que fos del tot positiu evitar-ho. D´entrada el fet de participar en una competició en equip amb un objectiu, guanyar, és una manera de fomentar el treball en grup i la cohesió. El que sí cal és ensenyar a saber guanyar, respectant al rival i tenint clar que tant important és la victòria com la forma com s´aconsegueix i que no tot s´hi val, i a saber perdre, a sentir-se orgullós del que has fet si ho has fet tant bé com has pogut, a reconèixer el mérit del qui t´ha guanyat i a apendre dels errors.
-
Felicidades por el blog, cada día te superas más y el video me ha encantado! Me parece precioso que estos niños a pesar de ir perdiendo toda la temporada no se riden y continuen luchando con una sonrisa! Que viva el Margatània!
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Educació Emocional per MartaLuque | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent