La vida versió Champions League

El primer dia que vaig donar positiu vaig córrer a la llibreria a buscar un llibre d’embarassada. Si anava a Ambra, la meua llibreria de capçalera, podia alçar sospites trobant-me algú entre passadissos i prestatgeries. Per tant em vaig allargar fins al centre comercial d’Ondara, al Book World, on no m’he trobat mai cap conegut, i les dependentes angleses em cobraren tan agradosament com discreta el meu exemplar del best-seller What to expect when you are expecting. 

No només es tracta d’un llibre de capçalera fantàstic -que té, a més, té les mesures en unitats internacionals, i parla de quilos i de centímetres en comptes de lliures i polzades-. També té tot un arsenal de suport a les embarassades en la pàgina web, amb newletters, Facebook i, el meu preferit: fòrums. 

És un gran suport, això de trobar tot de futures mares que tenen problemes similars als que una té. A banda, també hi ha preocupacions i obsessions culturals estranyíssimes, curioses, que, vistes des d’ulls valencians, són un veritable entreteniment. Hi ha una enquesta, per exemple, sobre si ja hem comprat als fills el vestit d’arribada a casa, el “home coming outfit”. També m’he trobat amb una quantitat enorme de xiques que tenen tres i quatre fills; discussions sobre si posar animalets, lletres o dibuixets a les parets de l’habitació; i, la perla de la corona, una conversa on el tema són els embarassos no previstos i clarament no desitjats. Les clavegueres de l’embaràs. Quin morbo.