La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Una vida nova

Qui espere un post nadalenc demanant tot ple de regals per a l’any nou ja pot redirigir-se a la pàgina d’El Corte Inglés, que ací no trobarà el que busca. Tampoc pretenc escriure un post sobre els propòsits de l’any nou; si m’he de fer a la idea d’alguna nova afició -parapent- o propòsit -aprendre anglès?- faig tard. S’han acabat els dies dels reptes amb data de caducitat. Comencem una vida nova, que espere que perdure més enllà de nosaltres mateixos. 

És una vida que se m’arrauleix a l’interior de les entranyes, i aquestes setmanes només puc seguir amb escasses fotografies mensuals en blanc i negre; una vida que m’ha fet desistir de les cerveses, em fa odiar l’olor del cafè, i em fa dormir com mai no he dormit abans -per molt que coste de creure-. Emili i jo esperem una criatura. 
No podria imaginar un millor projecte per a rematar aquest any esplèndid, que marcaré en roig en el meu calendari vital: una boda, una plaça, un/a fill/a. Imagine que ara només em falta plantar un arbre, escriure un llibre. Però amb el teu permís, convalidaré el meu arbre per les quatre plantes que tinc a casa -inclòs el cactus de l’ordinador-, i el meu llibre per aquest bloc amb sabatilles d’estar per casa i batí -i ara amb panxa, també-, i em centraré en fer créixer una nova personeta en algun lloc de per ací dins. 

  1. Volem pèls i senyals. I saber com va ser…..
    Res de llançar la pedra i amagar la mà.

    Enhorabona parelleta ! 

    Bon Nadal i millor 2010 !

    Una besadeta i una abraçada per a l’Emili
    (nanos: sou uns cracks fent corbes parabòliques !) 

Respon a Jes Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.