La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Un ratolí sota el braç

Dient que el domini del teclat és la nova forma “alfa-betització” no descobrisc la sopa d’all. Però el mite que els xiquets saben informàtica per gernació espontània i que pràcticament naixen amb un ratolí sota el braç, ja és una altra cosa. Sense anar més lluny, no fa massa vaig desenterrar de sota una capa espessa d’abrics una aula informàtica portàtil. Empesa per una onada de progressisme didàctic (ara que estic acabada de deslletar de la mamella universitària), decidisc integrar les TIC a l’aula d’anglés, donant per sentada certa cultura cibernètica en els meus alumnes metroflogs

Res més lluny. En aquesta etapa d’adolescència incipient les criatures utilitzen metroflogs, fotoblogs i messenger com a part del seu llenguatge de cada dia -amb faltes d’ortografia incloses, sense voler entrar en aquesta qüestió-. Però els falten les nocions bàsiques de cada dia: coneixements tan simples com que qui té messenger té, també, correu electrònic, o, en els ciberalumnes privilegiats que ja sabien això, poder-los demanar realitzar accions tan senzilles com adjuntar un arxiu de word per a enviar la feina a la professora. 
 
Comprovar que el 90% del meu alumnat està en l’etapa “alfa” d’internet però li falta la “betització” m’ha posat els pèls de punta; però, a la llarga aquests xicotets detalls -com saber adjuntar un arxiu de word en un correu electrònic, i saber que Mozilla és el nom d’un navegador- els aprendan al llarg de la vida.
Tenint en compte que el dia que ells van nàixer jo estava navegant per internet, alguna diferència generacional hi havia d’haver. En tot cas, potser comença a ser hora de desterrar el mite del ratolí sota el braç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.