Un elefant al menjador
Publicat el 7 de febrer de 2009 per martainsa
No ha passat res especialment gros (o nou) últimament. No estic enfadada, ressentida, o trista; però no ho estic perquè crec que hom aprén a viure -per pura supervivència i salut mental- amb el seu elefant al menjador. Intentar viure amb normalitat és la millor manera de convertir l’elefant en un moble. O en una mínima molèstia. Coneixent el propi espai, hom pot intentar fer la vida en la resta de menjador, i més o menys anar acomodant-s’hi. Però aixina i tot, l’elefant continua estant ahí.
Vos presente el meu Elefant? Es diu Resistència. Anormalitat. Clandestinitat. I vist en perspectiva -allunyant-me de la imatge anglosaxona “the elephant in the living room”-, no només tinc l’animalet al pis, tapant-me la pantalla de la tele i manipulant puntualment els telenotícies en la llengua vernàcula. També està a la ràdio, als periòdics; sobretot a les tertúlies. Es troba latent en el dia a dia, pels passadissos de l’escola. M’hi tope de morros quan isc del meu rovellet de l’ou -les meues comarques centrals- i baixe del tren a L’estació del Nord. Quan m’apreta al vagó del metro, o quan em torna el canvi en una panaderia. L’elefant ho tapa tot: els intel·lectuals del país, la Universitat, la vertebració social i la resistència aborigen.
Mentrestant, com una rata, una ha aprés a ignorar l’elefant -perquè sap que té por de les rates-, i escriu sobre les ungles pintades, memes de cafè, o sobre els pastissets de nadal de la tia. Per pura salut mental; perquè intentar viure normal ara, ací, encara és -d’alguna manera- possible. Però ara que no estic ressentida, que no tinc motius de queixa particulars ni la llengua enverinada, vos volia presentar el meu elefant, que quan aprete la tecla de publicar i tanque el portàtil per a fer-me un altre cafè, continuarà ací assegut amb mi, a la chaiselongue del menjador.
Publicat dins de Terra | Deixa un comentari
Jo tinc una manada d’elefants que m’han deixat la casa pates amunt però no m’importa.
No creus que el que és perillós és justament (sí, qüestió de supervivència, que si no malament acabarem) que acaben convertits en un moble més, que ens acostumem a la seua presència?
(però clar, a vore qui té els sants collons o els ovaris de fer-los fora)
A nosaltres ens fan empassar l’elefant (blau?) amb un alt nivell de contaminació sobre tot promocionada a més de permesa, aliè.
D’això s’en diu tindre ‘classe política’.
Això. Tinc la sensació que l’elefant creix i es converteix en un dinosaure carnivor…
Enric
Hermes era així a voltes: una mica hermètic i una mica “hermèstic”,
Diu a un vers de JV Foix:
“Quants elefants sagrats que no llegeixen re
tot n’és ple”
ai, martona! que m’has fet recordar la meva vida d’alacantina…!
El problema no és només l’elefant, sinó que sembla que tots miren d’adaptar-se al que hi ha en lloc de plantar cara i fer-lo agenollar-se…
If the dress has a lot of layers, I dont think a slip wedding dresses uk is necessary. It
might even get in the way when you are dancing. Why dont you ask the salespeople
at your bridal shop for their opinion.A slip would be a good idea, but you
really dont have to if the dress is already long and very full.There are many
places you can go fo cheap wedding
dresses,local stores and online stores ,personaly i like online stores ,save
me much money.It depends on where you shop but you can buy very cheap wedding
dresses with sleeves for good quality at JCPenny or at Macy’s but Macy’s is
a little more expensive.