Turisme estiuenc de primavera
Publicat el 23 de març de 2013 per martainsa
Per a les persones al·lèrgiques a la primavera el millor que hi ha des d’ara fins Sant Joan és quedar-se a casa fent bondat: mirant pelis, escrivint contes o llegint novel·les, tant me fa. Però amb dos fills això no és una opció, de manera que hui hem agafat els trastos i ens hem encaminat al lloc de la Safor amb menys quantitat de pol·len: la platja.
Per a qui tinga fills i no li moleste netejar-ho tot quan arriba a casa -cadiretes de cotxe, roba, xiquets, trastos, i la pròpia casa, que l’arena del mar és apeglosa com una mala cosa-, la platja és un lloc idíl·lic, ideal. Basten dos poalets, quatre pales i un tamís per mantindre entretinguda la prole. L’únic defecte de la platja de Gandia és el turisme. He estat a punt de pegar-me amb un especímen de mascle ibèric entrat en anys que li ha espetat al meu fill, sense que vinguera al cas, que “no sabia patinar amb el patinet”, just ara que comença a saber-lo fer anar i que n’estic tan orgullosa -el meu major, Emili, que té tant de sentit de l’auto-conservació, i que fins ara no havi tingut prou forces per fer anar aquests aparells-. Si m’he reprimit ha estat per donar exemple als meus fills.
Això i que no em quedaven mans buides…
Publicat dins de Apunts diaris | Deixa un comentari