La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Transvestiment casolà

Un moment genial del capítol de Friends on Monica i Chandler es casen és quan la núvia apareix vestida per primera volta. A l’habitació hi ha els pares d’ella i els pares de Chandler, divorciats. Per a qui no conega la sèrie, la mare d’ell és una escriptora exhuberant; i el pare d’ell és artista, i es transvesteix des de fa anys. La mare d’ell tem que en un moment o altre el nuvi puga aparèixer.
-Veure el vestit de núvia porta mala sort. A mi me’n va portar.
– Em vas veure vestit de núvia després de la cerimònia. Això no porta mala sort.
– Tampoc no és cap senyal de bona sort, estimat.
En la bugada d’aquesta setmana m’he adonat que tinc una gran quantitat de samarretes d’Emili. Tantes, que m’estranya que a ell li’n quede cap per a posar-se-la. I és que m’encanta portar les seues samarretes -desprenen la seua oloreta, i em fan sentir arropada.
Ni en tinc ni idea de què fa ell per a sentir-se arropat, però certament no es posa les meues samarretes. De fet, se’m faria estrany veure’l actuar d’aquesta manera. En canvi, per a tots dos és d’allò més normal veure’m per casa amb la roba d’ell. Com a molt, Emili es pot sentir molest perque el deixe sense samarretes.
Crec que és un costum bastant estès entre les xiques això de posar-se la roba dels seus xics -qui diu roba diu jerseis, samarretes, jaquetes…-. En canvi, l’únic exemple que se m’acut de xic protant roba de la seua xica és quan Tirant li demana a Carmesina una prenda de roba seua i se l’embolica al voltant de l’armadura abans de partir cap a la guerra.
No sabria trobar raons científiques, sociològiques, simbòliques o antropològiques a aquest fenomen del transvestiment femení casolà, i el fet que no acostuma a tindre correspondència masculina -sempre, clar, parlant de parelles heterosexuals. En el cas de les parelles del mateix sexe no sé com funciona-. Només m’estranya que els armaris d’ells, que són els que corren el perill de quedar-se sense roba, siguen generalment menys densos.


  1. No es posen els tops perquè no els entren, en general. Cap problema amb el boà.
    Això de les olors és més greu. No et dic que t’ho facis mirar perquè no sóc tan maleducada, però amb el temps pot desencadenar una catàstrofe. Prent-t’ho com un consell de p*** vella. 

  2. Quina davallada de nivell amb aquest darrer post. No té sentit i poc interès. A més el teu transvestisment és ambafós i sembla que vols traure un text d’un fet que no dóna per a tant.
    En general, fas un bon bloc però,  una vegada establert un nivell no has de  deixar-se dur per les desmesurades ganes de fer públics determinades experiències, que ni fu ni fa…

    Entén aquest post com una crítica positiva, pots fer-ho millor.

Respon a vicentb Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.