Tardor
Publicat el 23 de setembre de 2008 per martainsa
No necessite que cap home del temps em diga quan ve la tardor; hi ha símptomes interns i externs que indiquen que el calendari estacional passa pàgina: per exemple, la sobtada escama de les abelles entorn a la flor del garrofer- que aquestes setmanes té una olor especialment penetrant i desagradable-, o el desig incipient de menjar magranes, bunyolos i boniatos. En aquestes dates també torna el temps de la taronja, que ens ha abandonat durant el meset d’agost.
Setembre és hora de Marisols, la primera mandarina que entra al mercat. És xicoteta, i para un pèl àcida, però també té un regust dolç que, després d’aquestes setmanes sense cítrics, fa gust de cel. També és temps del caqui -una fruita desgraciadament fugaç-, i durant aquests dies n’esmorze i en berene militarment.
Prompte vindran les carabasses -que uns xiquets ens han arrancat de l’hort, quina poca gràcia m’ha fet, i les tenim en casa per vore si maduren-, i el temps dels bunyols. A vore si enguany acompanye a la Tia Sunsión un dia que en faça, que ella és l’experta de la família, i vullc que me n’ensenye. El meu avi (patern) també en feia, de bunyols: amb la diversió afegida que intentava fer la màxima quantitat de forats possibles. Arribava a fer bunyols de 6 forats. Jo no espere arribar a aquest grau de virtuosisme. Em conforme amb que els meus futurs bunyols algun dia siguen alguna cosa més que un forat.
Publicat dins de Apunts diaris | Deixa un comentari
I tant, que ha arribat la tardor…i és que ara mateix cau un aigua de mil dimonis!!
Tot i que jo sóc més de l’estiu, perquè em permet viure més el dia, la veritat és que la tardor també m’agrada perquè per a mi és l’època de lectura,ja que passe més temps a casa, i si fa fred cara al foc.
De menuda, quan arribava aquesta època i plovia dos dies seguits, ja estàvem pujant trastos per si venia el riu i és que L’illa del Xúquer a la tardor fa una mica de canguelo.
Tot i això, cada estació té la seua gràcia i la pluja n’és un ingredient més.