Sóc celíac: què és la contaminació?
Quan a algú li diagnostiquen la malaltia celíaca sol tindre l’intestí prim en un estat ruïnós. El meu fill Emili tenia el pitjor número i la pitjor lletra de l’escala de la ruïna intestina: 3C en l’escala Marsh. El meu fill de 2 anys va tardar 1 any i alguns mesos en recuperar un bon estat intestinal.
Quan un celíac pren gluten no se li destrueix l’intestí de colp. És un procés lent, on l’intestí es pot refer poc a poc si no rep agressions glutanianes diàriament. És per això que els pares de fills celíacs estem obsessionats amb la xicoteta ingesta de gluten, i sobretot, amb la “contaminació”. Què és la contaminació? Doncs la presència de partícules minúscules de gluten a un producte sense gluten. Per exemple: quan tallem el pa d’Emili, no ho podem fer amb un ganivet amb què prèviament hem tallat pa amb gluten, perquè les molletes i partícules són -a llarg termini- molt perjudicials. Als qui no estan acostumats al concepte de contaminació els ho explique amb la metàfora de l’arseni. Tallaries el pa del teu fill amb un ganivet amb què prèviament has tallat arseni? Pensa-ho bé, per una mica d’arseni no es morirà, oi? Però a que no ho faries? El gluten és l’arseni dels celíacs.
El concepte de contaminació és el més engorrós per als celíacs. Pose exemples diaris: un plat on hi ha hagut un entrepà amb gluten no es pot utilitzar per a ficar-hi un pa sense gluten. El pot de Nocilla ha de ser diferenciat per als celíacs: perquè quan escampes el xocolate queden partícules de nocilla que es reintrodueixen al pot. La paella amb què has fregit carn arrebossada -amb farina de blat, s’entén-, no pot fregir res per a un celíac si no es neteja prèviament.
Aquest és un dels problemes de l’hosteleria: si fregeixen empanadilles amb el mateix oli que les creïlles (patates) fregides, els celíacs no poden menjar aquestes patates, perquè tenen arseni. Vull dir, gluten. La cullereta d’un pastís de formatge no pot anar a remoure el sucre del cafè d’un celíac. I ja no parle d’anar a un bar de tapes; o fer-se una cervesa. Els celíacs, senzillament no poden.
Notícies positives que li puc donar a un celíac principiant:
- La primera és que un celíac acabat de diagnosticar té un diagnosi, i comença en procés per a recuperar-se. Això pot semblar molt poc, però és notori, ja que la malaltia celíaca costa de diagnosticar. Hi ha gent que es passa anys sense saber què li passa i trobant-se molt malament.
- La segona és que ser celíac t’obliga a menjar sa. Personalment trobe que és la millor de les notícies d’un celíac. Passa a menjar més verdura, més llegums, més fruita, més sa.
- Per última cal dir que cada dia més veig que la societat s’hi està adaptant. Cada dia sorgeixen més notícies de cadenes que adapten el seu menjar per a celíacs, supermercats que amplien l’oferta de productes. Hi ha un percentatge molt elevat de la població que no sap que és celíaca, i aniran incrementant la forquilla de població amb necessitats específiques. I a més, s’està posant de moda la dieta sense gluten, i això augmenta l’oferta de productes per als celíacs.
Al principi de ser celíac costa. Jo em vaig passar els primers sis mesos plorant pel meu fill. Se’m feia un mur. Però poc a poc un s’adapta, incorpora hàbits i rutines, i li acaba prenent el truc. Personalment, crec que el meu fill no ha patit cap trauma pel canvi d’alimentació -era massa menut, no se’n recorda-. El canvi d’alimentació només va repercutir en l’augment de dos talles en quatre mesos. Reconec que els aniversaris encara em trenquen un poc el cor: no pot menjar pastís, ni de vegades llepolies.
Però com em recorde de tant en tant, ser celíac no és una malaltia. Només una intolerància.