Road movie
Però hui la cosa ja no ha colat. M’ha aturat el John Wayne reencarnat en agente de la autoridad, amb ganes de festa; que de tots els vehicles que eixien de l’autopista només m’ha seleccionat a mi, la matrícula de Barcelona empaperada d’ITVs. En veure’m el carnet caducat he començat la cantinella de la renovació, una cantinella que he anat disminuïnt a mesura que se’m mirava de fit a fit. I llavors m’he fet xicoteta, xicoteta com la Madó Cullereta, i m’he tornat de la mida d’una cullereta de café. I a mesura que una servidora disminuïa, la Rottenmeier amb pereta creixia proporcionalment.
“Però vosté sap que no hi ha res en aquest món tan ocupat com una nòvia? Que és que els carnets de conduir no haurien de caducar a un mes vista de la boda” li deia. Si ja ho vaig dir, que la meua especialitat no és parlar amb desconeguts. Perquè he continuat parlant-li de la disminució del pes i, finalment, del trasbals de les hormones. I no sé si han estat els kilos, les hormones, o la col·lecció d’invitacions de boda que he escampat damunt del capot per a donar suport a la tesi de la boda, però l’home, a la que li plorava la segona llagrimeta, m’ha dit que me n’anara, ale, de cap a renovar-me el carnet. Que no em denunciava perquè tenia tota la documentació en regla, i que no em disgustara, que yo a usté, señorita, no la he reñido, que la he tratao bién, eh?
En el fons, estic segura que m’ha deixat anar perquè jo no era la immigrant que s’esperava.
tot et passa a tu! i tot comprimit en el mes previ. un consell: si t’has de renovar el carnet, ara ja no cal anar a trànsit. el centre mèdic on et faces la revisió envia tots els papers, un gràcia, xica.
Ufff, quanta complicació que porta tindre carnet. Sí, supose que la boda ne porta més, però lo del carnet me pot. A estes altures de la meua vida encara no me l’he tret (ni ganes).
Als guardies civils els he acabat pillant carinyo després de tota una vida odiant-los. Quan al poble hi havia el quartel de la GuardiaCiviltodoporlapatria, vivien allà amb les dones, els fills… i els fills eren tots malos, però malos de collons, i sempre que feien alguna cosa mos tiraven les culpes als xiquets del poble, perquè clar, ells eren los hijos de los guardiassiviles… i parlaven castellà i moltes voltes acabàvem a pedraes… Però mire, coses que passen, a la carretera una està indocumentada però a la mar a voltes també, i sort que teníem els amarres dels picoletos al costat i coincidíem moltes voltes en son de pau, al bar esmorzant o en algun ratet de descans, i tot s’arregla deixant-se convidar a un cafè o el que siga. Si es que són humans, encara que vagen vestits de marcianos en el fons són personetes…
semblen extrets d’una película de Pepe Carbalho. Una vegada a la manxa, anava per una carretera recta, molt recta, i vaig veure un obstacle al mig de la carretera, era tan lluny que no podia identificar de què es tractava, fins que 5 minuts després vaig veure un picolet que ja feia l’alto amb el braç en alt, mentre jo m’anava acostant, pensava: i no es cansarà, aquest home? Calcule que va estar 12 minuts en posició, es veu que hi devia trobar erotisme, no se.
Ja ho tens quasi enllestit… i res, han de justificar la seua faena. Ara per a desplegament el que feren dijous a Benicolet per tal d’agafar els membres d’una banda que clonava targetes de crèdit… més de trenta eren… i estigueren des de les 7h30 fins a l’hora de dinar… total: el “cabet” de la cosa, si no és pels de l’aeroport, se’n va al seu país…
Aquestes coses no passarien si en aquest país poguéssim renovar papers digitalment, via internet, com hauria de ser en una societat avançada. Però ja sabem que nosaltres, d’avançats, no n’estem gaire, i menys en sentit pràctic. Només cal fúmer un cop d’ull al Congrés i veure com s’endinyen despropòsits a tort i a dret.
Marta, sempre et dic el mateix, “necessites una agenda”. Però per
usar-la. Mira que d’eixa manera han aconseguit que et renovares el
carnet. Però, com vas tu per ahi en el carnet caducat? El que
m’estranya és que en la làbia que tens, tardaren tant en deixar-te
anar.