La vida versió Champions League

“La llengua és l’eina de comunicació per excel·lència; gràcies a ella és possible la societat, és possible el món on vivim, el món que fem cada dia. Però també és cert que la llengua diu més sobre nosaltres del que ens podem imaginar…”

I fins ací vos puc llegir….

Aixina comença el volum de Refranys, frases fetes i contes populars, de la campanya Llegir en valencià.  El “meu” primer llibre. De fet, no és el “meu” llibre, és de la Fundació Bromera. Jo em vaig limitar a fer les tasques d’investigació, recerca i redacció de la temàtica proposada, i després el text va passar per revisions, correccions -de correctors- reescriptures -meues, des de Londres-, reescriptures -de correctors, des d’Alzira, m’imagine-, maquetacions i tot l’aparentment inacabable procés de gestació d’un llibre.

I el llibre ix dissabte -demà-, a tots els quioscos valencians -en principi-, per menys del que val una canya al bar més tirat de Londres, acompanyat del diari El Mundo. Va ser divertit i costós, escriure’l. Ho vaig fer majoritàriament en Nadal, amb les Rondalles Populars Valencianes de Rafel Beltran -una meravella- a una mà, i milers de volums de rondalles, refranys i locucions, a l’altra. Em vaig menjar més de quinze llibres en menys de quinze dies, per a poder fer-ho cabre tot en poc més de 60 pàgines en un valencià entenedor, senzill i agradable.

El text inicial, el que vaig escriure entre els ordinadors d’Emili a Almoines i dels pares a La Font, és semblant al del llibre que finalment s’ha publicat, però, entre nosaltres, m’agrada molt més la versió corregida. És com un post llarguíssim, escrit a moltes mans.