La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Preparada, llesta i ja. Ja.

Al contrari que les meues companyes prenyades psicòpates americanes del fòrum, que al tercer mes d’embaràs ja estaven triant el color de l’habitació del xiquet, i al sisè s’avorrien en veure que ja ho tenien tot, jo m’ho he pres més en calma. Des dels set mesos tinc tot el que havia de tindre preparat -una maleta a la porta per si havia d’anar urgentment a l’hospital-; però amb les setmanes hem anat ultimant coses: que si un bressol per ací -que no necessitarà fins al mes d’octubre- que si una banyera per allà -que tampoc no necessita de manera imprescindible el primer dia d’estar a casa-.  

Ara ja no. Arribats els nou mesos ja tinc totes les imprescindibilitats necessàries des d’ara fins al mes d’octubre: llençolets, sonalls, bolquers, “moisès”, cotxet, robeta, pijames, cadiretes de cotxe, i un parell de mamelles gegants, aparentment i teòrica preparades per a funcionar com dos centrals lleteres. 
No em faig al càrrec de com serà l’arribada d’Emili. Si he de ser sincera, com més dies passen, més veig el part com la llum al final del túnel. Però en general tinc més la idea que el dia 30 de juny, la data d’entrega oficial, que en dic jo, arribarà un missatger a la porta de casa disfressat de cigonya i amb cara de bona persona, carregant un cabasset de mimbre ple d’un Emili xicotet, redonet, blanc-pigat, pèl-roig, i amb ulleres, com son pare. I ací teniu el que havíeu encarregat. La realitat, pel que m’han contat, és un tant més llarga, dolorosa i sagnant -i tinc l’esperança que més satisfactòria-. I, sobretot, la realitat no sembla tindre data exacta d’entrega. És sobretot això -i no la idea abstracta del dolor del part- el que ara per ara m’està fent tornar boja. 

  1. …. arribarà, arribarà i donaràs vida a l’exterior, en aquest món, a l’Emili i la felicitat entrarà dins el teu cos, total, absoluta i emocional.

    Una abraçada ben forta mare primerenca …. i a gaudir-ne i molt !

     

  2. No puc més que repetir una jaculatòria un tant bròfega però sincera que es canta al meu poble i altres de la rodalia:

    Glòria a sant Ramon Nonnat
    de parteres advocat
    fes que lo que porta dins
    isca tan dolç com a entrat.

    Que vaja tot molt bé.

  3. El xiquet naixerà quan li toque, no t’agobies xica, hi ha embarassos més llargs que altres. Agafateu amb calma i disfruta del teu estat tan especial d’aquests dies de final d’embaràs … i que tot vos vaja molt bé, a tu i a la teua criatura.

  4. Otro tema importante para darle publicidad

    Recordemos algunas cosas que se HA DICHO Y HECHO en el Parlament de
    Cataluña
    y
    NO SALDRÁ POR LA tv… …. El vídeo te aclarará algunas cosas desde lo
    más
    PROFUNDO del Parlament de Cataluña.

    http://www.youtube.com/watch?v=zjIKbLDwBAA

    (Unir en una línea si sale cortado o con espacios en blanco el enlace)

     
    No a la censura, por 
    la pluralidad. Si lo deseas pásalo a tus contactos (a ser posible
    en
    Cataluña), gracias

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.