Preparada, llesta i ja. Ja.
Publicat el 29 de juny de 2010 per martainsa
Al contrari que les meues companyes prenyades psicòpates americanes del fòrum, que al tercer mes d’embaràs ja estaven triant el color de l’habitació del xiquet, i al sisè s’avorrien en veure que ja ho tenien tot, jo m’ho he pres més en calma. Des dels set mesos tinc tot el que havia de tindre preparat -una maleta a la porta per si havia d’anar urgentment a l’hospital-; però amb les setmanes hem anat ultimant coses: que si un bressol per ací -que no necessitarà fins al mes d’octubre- que si una banyera per allà -que tampoc no necessita de manera imprescindible el primer dia d’estar a casa-.
Ara ja no. Arribats els nou mesos ja tinc totes les imprescindibilitats necessàries des d’ara fins al mes d’octubre: llençolets, sonalls, bolquers, “moisès”, cotxet, robeta, pijames, cadiretes de cotxe, i un parell de mamelles gegants, aparentment i teòrica preparades per a funcionar com dos centrals lleteres.
No em faig al càrrec de com serà l’arribada d’Emili. Si he de ser sincera, com més dies passen, més veig el part com la llum al final del túnel. Però en general tinc més la idea que el dia 30 de juny, la data d’entrega oficial, que en dic jo, arribarà un missatger a la porta de casa disfressat de cigonya i amb cara de bona persona, carregant un cabasset de mimbre ple d’un Emili xicotet, redonet, blanc-pigat, pèl-roig, i amb ulleres, com son pare. I ací teniu el que havíeu encarregat. La realitat, pel que m’han contat, és un tant més llarga, dolorosa i sagnant -i tinc l’esperança que més satisfactòria-. I, sobretot, la realitat no sembla tindre data exacta d’entrega. És sobretot això -i no la idea abstracta del dolor del part- el que ara per ara m’està fent tornar boja.
Publicat dins de Dies de panxa | Deixa un comentari
…. arribarà, arribarà i donaràs vida a l’exterior, en aquest món, a l’Emili i la felicitat entrarà dins el teu cos, total, absoluta i emocional.
Una abraçada ben forta mare primerenca …. i a gaudir-ne i molt !
Si, ja ve. És la natura de la vida. Espere que l’Emili petit no et faça patir massa en eixir al món.
I records a l’Emili pare que li caurà la bava…
Ànim.
Enric
No puc més que repetir una jaculatòria un tant bròfega però sincera que es canta al meu poble i altres de la rodalia:
Glòria a sant Ramon Nonnat
de parteres advocat
fes que lo que porta dins
isca tan dolç com a entrat.
Que vaja tot molt bé.
… que cada vegada que naix un xiquet això vol dir que Déu encara confia en la humanitat.
Que vaja tot molt bé.
Tu tranquil·la que tot arribarà quan hagi d’arribar i serà ben arribat.
Entonses no li posareu Xacalet? Quin despago; bo, el 30 de juny li diré a ma mare qu’encenga un ciri, que tot fa…
Que vagi molt bé, Marta. Si l´Emili és molt puntual vol dir que ha nascut per sant Marçal, el sant del meu fill.
El xiquet naixerà quan li toque, no t’agobies xica, hi ha embarassos més llargs que altres. Agafateu amb calma i disfruta del teu estat tan especial d’aquests dies de final d’embaràs … i que tot vos vaja molt bé, a tu i a la teua criatura.
Otro tema importante para darle publicidad
Recordemos algunas cosas que se HA DICHO Y HECHO en el Parlament de
Cataluña y
NO SALDRÁ POR LA tv… …. El vídeo te aclarará algunas cosas desde lo
más
PROFUNDO del Parlament de Cataluña.
http://www.youtube.com/watch?v=zjIKbLDwBAA
(Unir en una línea si sale cortado o con espacios en blanco el enlace)
No a la censura, por
la pluralidad. Si lo deseas pásalo a tus contactos (a ser posible
en
Cataluña), gracias