La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Post amb xancles

Ara ma casa ja no té 3 pisos. De viure en una habitació de 60 metres quadrats diàfans i terrassa, he passat a compartir un pis deu metres quadrats més gran. Això pot semblar una inconveniència, però en realitat viure en un bloc de pisos és molt més divertit. Sense anar més lluny, a Emili li ha caigut al damunt el càrrec de president d’escala. I això em converteix, si mal no vaig errada, en la primera dama. Arribar i moldre.

En arribar a casa m’he posat els meus pantalons casolans preferits: uns pantalos comprats al Primark pagats amb dos lliures després d’esquivar les dures crítiques a l’estampat per part de les meues xiques de Londres. Tenen quadres escocesos de color rosa, rematats amb un ribet de color verd pistatxo que conjunta a parts iguals amb els quadres escocesos roses i el meu sentit de l’estètica. 
Fa deu minuts, empastifada d’alvocat i i ceba, decidisc baixar el fem i el reciclatge. Acompanyant els pantalons d’inspiració celta porte la samarreta de Nunca mais -la que té unes taques de lleixiu en forma de costa da morte (una metàfora)-.Les parets de l’escala s’esquitxen amb el “xap-xap” de les xancles a mesura que baixe les escales; em dringuen les claus de casa que porte penjant del coll com un esquellot. I baixe l’últim tram d’escales -a l’estil de Scarlett O’Hara- en el moment de màxima retenció d’espera de l’ascensor. El xap-xap s’atura mentre les mirades es desvien cap a l’origen de l’olor de ceba. Tal imatge només es pot definir amb un adjectiu: Glamour. 

  1. Quina olor de casa que fa este post! I d’estiu!

    Primark està siguent la meua perdició estos dies… També llibreries, tendes de discos i de roba, però lo de Primark veus tanta cosa i tan barata que no et pots aguantar, i jo no vull pensar el que vaig a tindre que pagar per sobrepés de l’esquipatge a l’aeroport, però he fet càlculs i ja vaig, a ull  i bàscula sense posar-ho tot, per les tres xifres… Acollonaeta estic. 

  2. xe, en lo guais que estan els pantalons eixos (ironia) i la murga que vam donar jajajaja, només d’imaginar-te m’agarra algo! qualsevol dia em diran algo els companys de feina, amb tant de ruire…

  3. El millor de tot és que ahir em va tornar a passar -però aquesta volta amb la samarreta de la Universitat de València. Quina degradació!

Respon a marieta Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.