Post amb xancles
Publicat el 18 de maig de 2009 per martainsa
Ara ma casa ja no té 3 pisos. De viure en una habitació de 60 metres quadrats diàfans i terrassa, he passat a compartir un pis deu metres quadrats més gran. Això pot semblar una inconveniència, però en realitat viure en un bloc de pisos és molt més divertit. Sense anar més lluny, a Emili li ha caigut al damunt el càrrec de president d’escala. I això em converteix, si mal no vaig errada, en la primera dama. Arribar i moldre.
En arribar a casa m’he posat els meus pantalons casolans preferits: uns pantalos comprats al Primark pagats amb dos lliures després d’esquivar les dures crítiques a l’estampat per part de les meues xiques de Londres. Tenen quadres escocesos de color rosa, rematats amb un ribet de color verd pistatxo que conjunta a parts iguals amb els quadres escocesos roses i el meu sentit de l’estètica.
Fa deu minuts, empastifada d’alvocat i i ceba, decidisc baixar el fem i el reciclatge. Acompanyant els pantalons d’inspiració celta porte la samarreta de Nunca mais -la que té unes taques de lleixiu en forma de costa da morte (una metàfora)-.Les parets de l’escala s’esquitxen amb el “xap-xap” de les xancles a mesura que baixe les escales; em dringuen les claus de casa que porte penjant del coll com un esquellot. I baixe l’últim tram d’escales -a l’estil de Scarlett O’Hara- en el moment de màxima retenció d’espera de l’ascensor. El xap-xap s’atura mentre les mirades es desvien cap a l’origen de l’olor de ceba. Tal imatge només es pot definir amb un adjectiu: Glamour.
Publicat dins de Maruja 2.0 | Deixa un comentari
Quina olor de casa que fa este post! I d’estiu!
Primark està siguent la meua perdició estos dies… També llibreries, tendes de discos i de roba, però lo de Primark veus tanta cosa i tan barata que no et pots aguantar, i jo no vull pensar el que vaig a tindre que pagar per sobrepés de l’esquipatge a l’aeroport, però he fet càlculs i ja vaig, a ull i bàscula sense posar-ho tot, per les tres xifres… Acollonaeta estic.
T’he visualitzat i t’he escoltat a la perfecció. Xe que bona!
Sí senyora, Marta, que una primera dama ha de ser glamourosa i perfumada sempre.
xe, en lo guais que estan els pantalons eixos (ironia) i la murga que vam donar jajajaja, només d’imaginar-te m’agarra algo! qualsevol dia em diran algo els companys de feina, amb tant de ruire…
M’encanta aquest post, felicitats primera dama!
Petons
El millor de tot és que ahir em va tornar a passar -però aquesta volta amb la samarreta de la Universitat de València. Quina degradació!