La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Pintant parets a l’oli

Una de les característiques que més criden l’atenció en el recorregut diari per les marines és el transcurs del paisatge. És impossible creuar les muntanyes sense fer breus viatges cap als temps dels moriscos. Al final, quan Santa Bàrbara trau el nas per l’hortizó, la terra ja ha adquirit quelcom de llunar, i cap subconscient no s’estranyaria trobar un dia d’aquests a Neil Armstrong al peatge, intentant cobrar els 6 euros (i mig) que pague d’autopista cada dia (d’anada). 

De tornada cap a casa, per la vesprada, el desert alacantí es difumina en vinya passada la Bèrnia -el túnel del Mascarat-. Avançant amb parsimònia, em torbe recitant les cadenes muntanyoses com una pregària: Puigcampana, Bèrnia, Montgó, Segària. Aquesta última -que pareix un home mort-, es desfà en marjal, i la planúria m’obre pas cap al meu país petit.

Les fronteres de la meua comarca es dibuixen, en aquestes circumstàncies, des de l’horitzó, i obrin la la porta acollidores. Perquè la Safor té això: es pot palpar amb els ulls. El circ de la Safor al sud, el Montdúver al nord, i la Vall del riu Vernissa a l’interior. Enmig d’aquestes quatre parets que són ma casa, els pobles -cada volta menys menuts- disparen cadascú el seu campanar cap amunt, com una bengala. I és divertit, amb aquestes formes, pintar les parets de casa en un post a l’oli com aquest. 

Publicat dins de Terra | Deixa un comentari

  1. Pàtria en moviment. Que es pot palpar, tastar, ensumar, escoltar i veure amb els ulls. Gràcies per la taula, el tapet i la tertúlia del passat divendres. Lamente, això sí, la meua apressada partença.
    Una abraçada.

  2. Tens tota la raó! Cada dia viatge de la Ribera a la Safor i li he agafat una estima especial al fet de travesar les muntanyes i tindre com a teló de fons el circ de la Safor, un altre any, ho trobaré a faltar!

    Per cert, al meu blog hi ha faena per tu! b7

  3. més enllà de la moda, parlar de paisatge és parlar de territori. D’allò que forma la nostra cosmovisió a partir de la nostra relació amb l’entorn. D’aquest sentiment que descrius en creuar el mascarat, quan canvies del mediterrani sec al sots-humit, tot pujant amunt, i t’apropes a casa pel mig de la marjal, amb les llums de la vesprada enllumenant la discreta esquena del mateix circ que presentes…

    La Safor és una experiència, i no sols per l’ample melic dels seus habitants. Riu, platja, muntanyes quasi com les de la Marina, hortes com les de l’Horta. Uff, jo no em puc resistir!

Respon a Carme Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.