La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Perquè no hi ha dones com les d’abans (resposta a Arturo Pérez-Reverte)

Arturo Pérez-Reverte es lamenta en aquest article que ja no hi ha dones com les d’abans: aquelles dones “de bandera”, de l’època de l’Ava Garner, Grace Kelly o Sophia Loren, amb mitges de costura, tacons d’agulla i corbes sinuoses, anant i venint amb un moviment de pelvis.

Efectivament, d’aquelles ja no en queden, Arturo, perquè la societat amb el temps canvia les formes de tortura amb què modelar el cos de la dona perfecta. Les dones d’abans requerien un caminar amb tacó d’agulla, i requeria a més l’afinació de les corbes mitjançant una cotilla (un altre aparell de tortura). Ara no: les formes actuals de maltractament del cànon de bellesa es basen en la reducció de calories. La dona perfecta que clamen ara els catàlegs, les revistes o les talles de les botigues és una dona recta, prima, d’aspecte post-adolescent que pareix que faça apologia a la pederàstia. Però això no és culpa seua, és clar.

Afortunadament per a vosté i per a Javier Marias, també escriptor, de les dones d’abans en van quedant poquetes; aquelles dones de la postguerra que amb prou feines van poder anar a l’escola, perquè la dictadura va truncar els somnis de l’educació republicana, i en comptes de raonar i pensar, a les dones se’ls portava a classe de “costura”, on aprenien a ser excel·lents mares i esposes en un futur. Les dones d’ara es poden permetre llegir els llibres que vostés escriuen, que ja sabem, els que ens hem dedicat al món de la lectura alguna vegada, que la majoria de lectors són dones. La meitat de la seua fortuna l’ha amassat gràcies a “tordes” com les que va vore l’altre dia eixint de l’hotel Palace; o a dones que després d’anar a córrer amb les “lorzes” a l’aire (com s’atrevixen, això a segons quins llocs i segons quines hores és una provocació per a que l’assalten sexualment), s’han dutxat i han passat per una llibreria a comprar els seus llibres amb bones raons: escriuen, tant vosté com el senyor Marías, de meravella. 

Girem la truita: gràcies a Déu també van quedant cada vegada menys hòmens com els d’abans: els que abatien les dones com a cavalls, sense cap raó convincent, com que no sabien portar els tacons amb elegància; tan sols allò de “la maté porque era mía“. Encara en queden pocs, però en queden, per a desgràcia nostra.

A vosté els seus pares el van educar amb el millor criteri del món, que és el que fem sempre tots els pares; el van ensenyar a deixar passar a les altres persones en una porta -costum molt raonable que desafortunadament està en perill d’extinció-. Hauria estat bé que, en nom del respecte que mostra a l’hora de deixar passar a una altra persona per davant seu, també tinguera a bé de mostrar respecte cap al gènere femení a esferes més bàsiques, com la de no voler abatre d’una escopetada a una dona com a un cavall simplement perquè no sap portar tacons.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. Bona resposta a un cec que no vol veure. El problema del sr. Pérez-Reverte de ben segur que no és de dioptries als ulls…

    De dones “de bandera” n’esta ple el món. I totes saben llegir. I algunes -la que més estimo, entre altres- fan costura i són bones administradores de la llar. I també els hi agrada llegir (varietat de registres, segons els gustos. Els llibres d’en Pérez-Reverte, però, no els trobariem ni a la tauleta de nit ni a l’excusat de les seves llars). I tenir cura dels fills, i d’altres familiars (si hi són).

    Tornant a l’article del sr. Pérez-Reverte (que, confeso, que no l’he llegit), podría ser que alguna ànima caritàtiva engegues una campanya per recol·lectar per unes ulleres a aquest senyor. Jo no hi participaré: encara pendria mal…

    Atentament

Respon a Pons Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.